Avalots a internet
Les xarxes socials d'internet són les culpables de la mobilització dels indignats. Aquestes xarxes són responsables que centenars de persones acudissin a la plaça Catalunya el matí de la intervenció per “netejar” l'acampada, desbordant l'operatiu policial. Facebook i Twitter són eines per difondre les pitjors imatges dels antiavalots, captades pels mateixos acampats i reproduïdes posteriorment pels mitjans de comunicació. La premsa internacional també participa de la perversió i, és ironia, de la conxorxa d'internet. El món digital amenaça les regles analògiques, va contra l'ordre establert governant versus ciutadà-súbdit i reclama més talent comunicatiu i institucional.
Anys enrere, quan Jordi Pujol volia projectar Catalunya a nivell internacional, cridava un gran publicista del país i engegaven una campanya d'anuncis en els principals rotatius del món. Posar Catalunya al mapa era fàcil, si tenies ganes i alguns diners. Avui, la societat en xarxa té més instruments per globalitzar la marca del país i la capital. Ja sigui per bé, amb infinitat de continguts que els turistes amb mòbils i càmeres pugen directament a internet; ja sigui per mal, per escampar una primera mobilització d'indignació que ha derivat en una actuació policial amb imatges contraproduents per a la marca Catalunya i Barcelona i per als interessos d'un sector turístic que encara confia a recollir aquest estiu els turistes fugitius de les destinacions dels països àrabs revoltats.
Joan Saura va ser el primer conseller d'Interior de l'era dospuntzero, i va patir el judici sever de mitjans de comunicació hostils i d'una joventut bolonyesa crítica amb la policia a la xarxa. Felip Puig haurà de governar la seguretat pública amb aquesta pressió digital. No es pot tornar a l'època del conseller Xavier Pomés, quan no existia Youtube ni Flickr. El món ha canviat, i internet ha vingut per quedar-se. La xarxa democratitza la informació, mal que els pesi a periodistes i polítics, perquè qüestiona les mediacions i sovint genera un soroll excessiu. La solució és entendre el canvi de paradigma, no pas criminalitzar internet.
