Guardiola

Has estat portada del ‘Newsweek', t'han dedicat tota mena de reportatges, i fins i tot s'ha estès la moda d'explotar-te com a estudi de cas en classes de màrqueting i motivació d'empresa. S'han fet elogis desmesurats sobre el teu caràcter, el teu esperit i les teves lliçons. Fins i tot els pitjors enemics, els que vesteixen de blanc, es rendeixen a la teva màgia. No hi ha dubte que aquest equip de futbol gloriós passarà a la història associat al teu nom. “Ai aquell Pep Team –diran algun dia amb un deix de nostàlgia–, ai el Barça de Guardiola...”.

No voldria aigualir-te l'èxit, però tinc la impressió que tot plegat és més senzill del que ens volen fer creure. D'entrada, diria que en el món de la pilota, el sentit comú era el menys comú dels sentits. Fins que vas arribar tu amb un sac de seny, i vas canviar-ho tot amb nocions realment molt bàsiques; un equip ha de ser un equip, els jugadors han de menjar i dormir bé, els borratxos no fan gols... Coses que un veterà sap de sobra.

I sobretot, has volgut honorar i respectar el fracàs. O sigui, entendre que ningú, ni els astres més rutilants del moment, estan vacunats contra la desfeta. Tu vas viure triomfs importants, però després et vas haver d'empassar hores molt amargues, a les dunes d'Aràbia i als tribunals d'Itàlia. Si alguna cosa t'ha fet especial, doncs, és la derrota. Les dureses que vas viure i que et van fer tocar fons són les que expliquen el Pep Team. Tu millor que ningú has fet entendre a uns superherois de vint anys que són simples mortals.