Parlant amb una maleta

El mastegot de les crisis més severes forja herois inesperats. Dillinger o Bonnie i Clyde, per exemple, que després del crac del 29 es van guanyar la simpatia de la classe treballadora perquè passaven comptes a la classe explotadora, és a dir, als banquers. Revoltats contra el capitalisme que els deixava a la cuneta, es van dedicar a tornar el cop amb una retallada a les mans i una frase a la boca: això és un atracament. Van tenir un final trist i abrupte però la seva victòria va ser rotunda: la policia els considerava enemics públics mentre el poble els elevava a la categoria de mites. Els temps han canviat i ara els desclassats ja no atraquen bancs, són els bancs els qui atraquen el món. És clar que no hi ha crisi que disculpi cap delicte, però, veient com els delinqüents principals seuen als consells d'administració de la impunitat i presideixen les juntes d'accionistes de la reincidència, situar-se fora de la llei gairebé és un acte de legítima defensa. Les planes de successos són l'aparador dels qui transformen aquesta frustració en actes contra el Codi Penal. Aquests dies hem llegit el cas del contorsionista de la maleta, que sorprèn per la metòdica planificació del robatori i la seva audaç execució. El lladre s'introduïa en una maleta que un còmplice col·locava entre els equipatges dels autocars que van de Barcelona a l'aeroport de Girona. Durant el trajecte, sortia del cau, buidava les coses de valor de les altres maletes, i es tornava a tancar gràcies a un sistema de doble cremallera. Ho tenien tot calculat menys el detall que els ha dut a la garjola: alguns viatgers van trobar sospitós que un home parlés amb una maleta, i ho van denunciar a la policia. Vivim en una societat de pors estranyes, que tolera, manyaga, els banquers atracadors i, en canvi, troba que un home que parla amb una maleta és una amenaça insuportable. El lladregot contorsionista es mereix una condemna proporcionada al seu delicte, i tant!, però també un contracte amb el Circ du Soleil.