Exàmens

Els meus fills estan escurant el seu dipòsit d'energia i de concentració per enfrontar-se als exàmens de final de curs. “No puc més” és la frase més repetida els últims dies quan surten de l'habitació i van fins a la cuina, amb posat de zombi, a beure un suc o agafar unes galetes. Després es tornen a tancar al cau i només en surten per demanar ajuda: “Em preguntes aquest mapa mut d'Àsia?”, “M'ajudes amb aquest problema?”, “Pots mirar si em sé les declinacions?”

La setmana passada el gran es va examinar de matemàtiques, i va marxar cap a l'institut amb un gran somriure. “És l'últim examen de mates que faig a la meva vida!”, deia, exultant, perquè l'any que ve comença el batxillerat humanístic. El segon, que tot just ha començat l'ESO, sospirava: “T'imagines, quin descans, quan fas l'últim examen de la teva vida?”. El seu pare i jo coincidíem immediatament que mai no deixes d'examinar-te. La vida és plena d'exàmens, els assegurem. Els nois ens miren amb cara de no creure-s'ho gaire, però els insistim que la vida ens posa proves contínuament, tant en l'àmbit personal com en el professional. No els veig gaire convençuts: “Però no us posen notes, no teniu la pressió d'aprovar o suspendre”. Els assegurem que sí: podem suspendre si fallem a un amic en el moment que ens necessitava, i una amistat costa més de recuperar que una assignatura suspesa. A la feina, cada dia passem exàmens i, de vegades, no aprovar té conseqüències transcendentals: el teu projecte no és acceptat, o fas un diagnòstic errat, o perds unes eleccions, o el teu programa no té prou audiència i el cancel·len, o no trobes la manera de fer rutllar el negoci on has invertit els últims anys de la teva vida. També pots fracassar en els reptes més personals: després de tres mesos sense fumar, passes un dia de nervis o frustracions i l'acabes encenent una cigarreta d'amagat al balcó de casa. O no trobes les forces per sortir d'una relació sentimental que saps positivament que no et convé. O passes la tarda ajagut al sofà mirant la tele en lloc de sortir a córrer, o de llegir una novel·la, o de fer un pastís per als teus fills. Els fills, els que estan farts d'estudiar i somien en el dia que no hagin de fer cap més examen, són els examinadors més exigents i estrictes, i acostumen a puntuar baix.