Coratge o covardia
La tramitació dels pressupostos de la Generalitat i l'entesa entre CiU i el PP han despullat l'estratègia del govern Mas, del qual hem vist simultàniament virtuts molt notòries així com les pitjors vergonyes. Primer, cal destacar el coratge i l'honestedat del conseller Mas-Colell, que no s'ha doblegat a les demandes espanyoles de reducció del dèficit ni ha mentit sobre l'actual endeutament de la Generalitat com pretenia la ministra Salgado (després diran que Espanya no és Grècia). La despesa, en àmbits com ara la sanitat, recularà fins a les xifres del 2007: un temps en el qual, dit sigui de passada, no sentíem gaires veus que advertissin que el nostre sistema sanitari fos deficient ni indignats a sou que patissin per si es podrien operar de cataractes. Seria ideal que el govern seguís aquest camí, ignorant també la prohibició d'emetre deute a llarg termini i que el Molt Honorable posés de manifest la indecència moral d'un estat que ens vol endeutats a curt termini, amb el patiment consegüent per l'auge en despeses i comissions.
Però el pacte amb el PP no és només un afer de calculadora. Mostra una CiU que sospira amb un resultat a les legislatives semblant al del 1996, que pensa molt més a collar els populars a Madrid i seguir amb el peix al cove, oblidant l'ambició nacional per la qual molts votants van confiar en el president Mas. El Molt Honorable podria haver pactat uns pressupostos de front patriòtic amb l'ajuda d'ERC, SI i Joan Laporta: però ha preferit tirar pel dret, canviar cromos a quatre alcaldies i obrir la porta de la Diputació de Barcelona al PP (Alícia Sánchez-Camacho ha estat molt astuta en aquesta negociació, admetem-ho). Ara cal preguntar-se si Artur Mas és conscient del perill amb què juga. El president sap per experiència que CiU pot sobreviure als seus pactes amb el PP, però cal que entengui que aquesta Catalunya d'avui no és la de fa quinze anys, que ell no té ni la carta blanca ni el carisma que tenien Pujol i els seus, i que els seus votants ja no tenen tanta por a la independència o a desobeir.
Mas-Colell ha marcat un camí a seguir. Ara només cal que el president Mas decideixi si tria entre coratge o covardia.
