El cove

El mes vinent es posarà a la venda el llibre Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts, en el qual l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, recull les seves reflexions sobre el fet que l'encaix de Catalunya amb Espanya que va defensar durant 23 anys de govern ja no és possible, i que la independència és la difícil però única sortida possible. És curiós que renegui de la política del peix al cove afirmant que l'ofec econòmic de Catalunya és més insuportable que mai precisament quan amb el nou Estatut la Generalitat té un finançament molt millor del que hi havia quan ell governava, però ja se sap que quan es mana s'és possibilista i quan no, es reclama la lluna en un cove. I el cove ara el gestiona Artur Mas, de qui Pujol repeteix que assumirà les decisions que prengui, que ara per ara van en sentit contrari. Si amb els espanyols no hi ha res a fer, el lògic seria que CiU es busqués la vida amb suports alternatius i no volgués tractes amb els ofegadors, en especial amb els que van presentar el recurs d'anticonstitucionalitat contra l'Estatut, però en l'intercanvi de peixos es manté la línia més còmoda: és més fàcil pactar amb el PP els pressupostos de la Generalitat i els governs de la ciutat i la Diputació de Barcelona i deixar-li via lliure a Badalona que no pas buscar alternatives més catalanes o menys anticatalanes. Estranys ponts trencats, aquests per on el tràfic de mercaderies és intens com sempre, mentre CiU assegura que no donarà suport a cap govern espanyol que surti de les pròximes eleccions generals si no hi ha acord per a un pacte fiscal a la basca. Queda molt bé dir-ho, sabent que no hi haurà pacte ni caldrà perquè al PP tots se li posen bé perquè guanyi per majoria absoluta.