Fi estilista

Andoni Zubizarreta té al davant una tasca feixuga amb l'elecció que ha de fer per fitxar o vendre jugadors amb vista a la temporada que ve del primer equip del Barça.

Amb el repertori extraordinari de jugadors del mig camp amb l'ADN Barça que s'ha generat en els darrers anys, no tots hi caben. El Barça haurà de deixar marxar jugadors de primer nivell, que no poden, però, disputar la titularitat als consagrats Xavi, Iniesta i Busquets. I encara més si ve Cesc i al darrere hi has de sumar Thiago, Oriol Romeu, Sergi Roberto, Jonathan dos Santos, etcètera.

A la defensa es poden trobar moltes solucions, o adaptacions tipus Mascherano. Al davant estem, si fa no fa, com al mig del camp. Uns homes fixos: Messi, Villa i Pedro, el suport d'Afellay o Iniesta i després poca suplència contrastada pel seu joc o gols. Cal prendre decisions.

Aquí és on intervé el fi estilista a l'hora de negociar. Traspassar nanos de vint anys o menys és molt arriscat, però encara ho és més que no juguin de manera contínua. Els interessos dels futbolistes, amb poc més de deu anys de vida professional a primer nivell, no concorden amb el dret de recompra i tot el que no sigui llibertat de decidir del futbolista. És per tot això que s'han de brodar amb fil de seda. Sense perjudicar la necessitat d'enfortir el primer equip cal saber deixar lligams en cas que hi hagi una evident millora en el rendiment de jugadors que han estat venuts o traspassats. El cas d'Albert Ferrer durant els anys del dream team és l'exemple a seguir. Per voluntat i categoria va tornar per ser un puntal del primer equip en l'època del dream team. Que Zubizarreta agafi l'exemple del seu company per actuar amb guants de seda i mà de ferro a l'hora de negociar per obrir la porta d'entrada i sortida de jugadors.