Encara trobem necessari el Constitucional?

De les prin­ci­pals vir­tuts que cal espe­rar d'un tri­bu­nal cons­ti­tu­ci­o­nal, difícil­ment en tro­ba­rem cap que coin­ci­deixi amb les del TC espa­nyol. Aquesta man­cança s'ha d'atri­buir al nefast sis­tema de desig­nació dels seus magis­trats, basat en els pac­tes i els equi­li­bris de les for­ces par­la­mentàries, bàsica­ment del PSOE i del PP. En pri­mer lloc, aquest sis­tema de com­po­sició pro­voca que cada un dels desig­nats res­pon­gui a un patró ideològic i que actuï sense per­dre mai de vista la referència del sec­tor que l'ha pro­po­sat per al càrrec.

A la pràctica, doncs, aquest con­di­ci­o­nant des­vir­tua la teòrica sepa­ració entre els poders exe­cu­tiu, legis­la­tiu i judi­cial, i aboca a aquest tri­bu­nal a actuar usur­pant fun­ci­ons de cadas­cun dels altres. Podem posar com a exem­ple les actu­a­ci­ons en la vista del recurs del Par­tit Popu­lar con­tra l'Esta­tut de Cata­lu­nya o els dictàmens sobre les for­ma­ci­ons abert­za­les suc­cessòries de Bata­suna. En un cas i en l'altre, el Cons­ti­tu­ci­o­nal no s'ha limi­tat a l'estricta anàlisi: ha fet inter­pre­ta­ci­ons basa­des en pre­ju­di­cis i ha arri­bar a pro­po­sar redac­tats alter­na­tius per a aquells tex­tos que no ha con­si­de­rat prou ajus­tats a l'orde­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal.

En segon lloc, quan el con­sens par­la­men­tari és ine­xis­tent, fràgil o sotmès a les ten­si­ons pre­e­lec­to­rals –que a l'Estat Espa­nyol sem­bla que són peren­nes–, la desig­nació o reno­vació dels inte­grants del tri­bu­nal pot que­dar lite­ral­ment para­lit­zada amb pròrro­gues en el càrrec o vacants sense cobrir que s'han arri­bat a allar­gar qua­tre anys en espera de tro­bar un moment política­ment oportú. Aquest és, pre­ci­sa­ment, el con­text en què als magis­trats Del­gado, Pérez i Gay no els ha estat accep­tada la renúncia.

Algú pot dub­tar encara que aquesta ins­ti­tució està segres­tada i sot­mesa pels poders exe­cu­tiu i legis­la­tiu? Qui pot negar que en la pràctica fa la mateixa feina que faria un gabi­net cons­ti­tu­ci­o­na­lista pagat direc­ta­ment pel govern?

Fran­ca­ment, als que no l'hem con­si­de­rat mai neces­sari perquè cre­iem que la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat l'han de deter­mi­nar les majo­ries democràtiques, ens ho han posat molt fàcil per des­le­gi­ti­mar-lo.