Ara torno
Els fonaments
Uns volen canviar el món però només són un símptoma. I els que haurien de canviar el món no saben ni diagnosticar-se ells mateixos. I, entremig, se suposa que una majoria heterogènia de gent que creu que el món ha de canviar, que segurament són els que estan més carregats de sentit comú de tots plegats, però cada vegada desconfien més d'uns i altres. No sé si m'explico. Perquè explicar tot això que està passant amb els indignats, els polítics i el nostre món de cada dia no és senzill. És tan complex com la vida mateixa. Si de cas, anem per parts. Amb el que va passar a l'entrada del Parlament dimecres, el moviment dels indignats ha quedat seriosament desqualificat, després de setmanes en la contradicció permanent, una condició que, curiosament, comparteixen amb la classe política, potser per allò que els extrems es toquen. Dels indignats, quedem-nos, doncs, amb el que és indubtable que són: un símptoma. D'un malestar social real que la crisi econòmica ha agreujat però que ja ve de fa temps, de com s'exerceix la política, i no només de la corrupció, sinó del tacticisme partidista, de la reducció del sistema democràtic a la lluita electoral per ocupar el poder. Els polítics, doncs, farien bé d'adonar-se de la realitat. De defensar com han fet els instruments democràtics com ara el Parlament quan els intolerants els han atacat, però també reconèixer que exercir la representació ciutadana com ho estan fent és també una manera de deteriorar aquests instruments simbòlics i d'ofendre la gent de bona fe. Ho he dit des del primer dia: les propostes concretes no han de sortir dels que protesten, la seva funció principal és mostrar descontentament. Qui ha d'estar amatent a les demandes dels ciutadans (dels que acampen, dels que es manifesten, abans que res dels que voten però també dels que s'abstenen) són els polítics, seves han de ser les propostes i llavors sí que de tots plegats seran les polítiques. És, sobretot, una qüestió de comportament. I de canviar el món sabent que mai estarem tots d'acord en tot. Però és que aquest és precisament el fonament de la democràcia.