Fusionar el municipalisme

Catalunya és un país dual. No hi podem fer més. Cada cosa està desdoblada en dues. Si d'una banda tenim el Liceu, a l'altra hi tenim el Palau de la Música. Mentre els uns van al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), altres prefereixen el Teatre Lliure. Els uns són seguidors del Barça i els de més enllà són pericos convençuts. Molta gent vota CiU, però molta altra vota el PSC. Hi ha dos diaris grans i també hi ha dos diaris mitjans. En algunes cases escolten Catalunya Ràdio i en d'altres s'escolta RAC1. Uns són fans del Serrat i altres del Lluís Llach. La meitat de l'alumnat va a la pública i l'altra meitat va a la concertada. Tenim Terrassa però també tenim Sabadell. I així successivament fins a l'infinit.

Un d'aquests àmbits duplicats és el món municipalista. Tenim dues entitats, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), presidides respectivament pel convergent Salvador Esteve i pels socialista Manuel Bustos. Durant molt de temps l'ACM aplegava els municipis convergents i de dimensions petites, mentre que l'FMC agrupava les grans ciutats i els alcaldes socialistes. Amb el temps, però, per rebre ajuda i subvencions la majoria de municipis s'han afiliat a totes dues entitats i paguen, és clar, dues quotes a càrrec de les arques públiques.

En un context de retallades seria molt més eficient fusionar les dues entitats. Unir les dues associacions permetria, a banda d'un estalvi notable i la multiplicació dels recursos humans i financers, una millor defensa dels interessos legítims del municipalisme. Sempre és més eficient una gran organització transversal que no pas dues de petites i barallades entre si. A sobre, el discurs dels dos presidents és idèntic: revisió del finançament local, dignificació dels càrrecs locals, no assumpció de les competències impròpies, etcètera.

Hi ha, també, una qüestió de legalitat estatutària. L'article 85 de l'Estatut fixa la creació d'un Consell de Governs Locals de Catalunya, que haurà de ser un òrgan on hi haurà representats els municipis i les vegueries. En conseqüència, i a l'espera de la creació de les vegueries, una fusió entre l'ACM i la FMC podria ser un pas transitori envers aquest nou organisme estatutari.

Cap país no té més d'una associació municipalista. Per exemple, tots els municipis del País Basc han estat capaços d'agrupar-se sota un únic paraigua, que es diu Eudel. Consistoris governats per Bildu o pel PP treballen plegats per fer la vida més fàcil als seus conciutadans i millorar llurs municipis, i ja es poden imaginar que fàcil no deu ser. Fins i tot els nostres veïns, tan amants com són de la divisió, la lluita fratricida i la disbauxa institucional, s'han posat d'acord per crear una única associació: la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). És cert que cada dos per tres s'hi estomaquen, però la veritat és que tots hi continuen dins.

No sé a qui correspon impulsar aquesta fusió a casa nostra. Deu ser competència formal de les respectives juntes directives i dels seus socis, però no ens enganyem: la decisió correspon en darrera instància als partits que les dominen, és a dir, a CiU i el PSC. Estic convençut, a més, que la vicepresidenta Joana Ortega també hi pot fer alguna cosa perquè és la tercera autoritat del país i la interlocutora principal de les administracions locals. Fóra bo que la Generalitat assumís aquesta fusió com un objectiu desitjable i establís un calendari enfocat a assolir-lo.