El que importa i les percepcions

Un dels moments més interessants de l'entrevista que Xavier Bosch va fer a Sandro Rosell a l'Àgora de TV3 va ser quan el president del Barça va exposar (aquesta vegada en públic) la seva teoria dels cercles concèntrics de percepció i d'adhesió o rebuig que hi ha en qualsevol activitat o decisió que surt del Barça. Per a Rosell hi ha un primer cercle al voltant del club que són els socis, després hi ha el cercle dels aficionats, en acabat el de l'opinió pública, abans que el de l'opinió publicada i, finalment, el d'internet. Com més allunyats estan del centre del club, aquests cercles tendeixen més a la crítica, la discrepància i la incomprensió. Al que es diu a internet el president hi dóna valor zero (per l'anonimat general), en l'opinió publicada val la pena separar algun gra de la palla general, en l'opinió pública s'ha d'estar atent a les afinitats de qui s'expressa, als aficionats se'ls ha de tenir en compte i als socis se'ls ha de tenir pel que són, els propietaris del club. Rosell té l'encert de matisar, però, que les generalitzacions són per entendre conceptes però que per entendre la realitat s'ha de tenir en compte que en cadascun d'aquests nivells hi ha de tot, fins i tot crítica constructiva. El més important d'aquesta reflexió, però, és que aquest mapa serveixi al president i als directius per no perdre el nord de la seva missió, que no és més que servir al club de la millor manera possible, prenent les millors decisions i, també, les més compromeses o impopulars tenint la consciència que és el millor per al club, per a l'interès general dels socis. Les sumes i les restes de percepcions particulars ja s'aniran situant en el seu lloc de cadascun dels cercles concèntrics. Però des del centre dels cercles tot ha d'estar orientat a l'interès general.

Més o menys és el famós consell que l'exdirectiu Evarist Murta va donar a en Pep Guardiola: «Quan tinguis un dubte, fes el que creguis que és millor per al Barça. Així segur que no t'equivocaràs.» No hi ha exemple més clar d'això que l'actitud de l'entrenador en relació amb el seu criteri a l'hora de renovar. Que ho faci d'any en any no és el millor per a ell. Si mirés sobretot per ell i la seva família signaria una renovació milionària per anys i panys. Tothom l'aplaudiria i ell tindria unes quantes vides assegurades. Seria això el millor per al club, però? Aparentment sí, perquè no hi ha ningú que no volgués veure Guardiola per sempre més a la banqueta del Barça. Però realment, no. Perquè, per molt que Guardiola tingui la virtut del treball dur i la perseverança, la temptació de reclinar-se en un contracte llarg i confortable hi seria cada dia. Sens dubte un dels secrets del rendiment de l'equip és que la continuïtat del tècnic està condicionada al fet que tothom tingui present cada dia les seves obligacions i ningú afluixi en el seu rendiment. De l'últim empleat al president. Només per això, ja queda clar que la política de renovacions de Guardiola és, abans que res, el millor per al club.

I els jugadors? Evidentment, no es pot plantejar res que sigui gaire diferent a l'àmbit directiu i a l'executiu i el tècnic. A la porta del vestidor no hi ha, que se sàpiga, cap inscripció respecte a això, però n'hi podria haver una que digués: «El que sigui bo per a l'equip segur que ho és per a tu. En canvi no sempre el que és bo per a tu ho és per a l'equip.» Això val per al dia a dia de l'equip i per recordar episodis com el d'Ibrahimovic. I també a l'hora de valorar les altes i les baixes, que és el que toca en aquests moments. Tenim el cas de Bojan Krkic. Se n'anirà a la Roma. Jo sóc dels que haurien volgut amb totes les forces que Bojan hagués triomfat amb el Barça. I crec que li falta molt i molt poc, que s'hi ha apropat aquesta temporada però que una inoportuna lesió l'ha perjudicat. I que s'hi va apropar molt en el tram final de la temporada anterior, però se li va acabar. Alguns diuen que a Guardiola no li ha agradat mai Bojan o fins i tot que li té mania. No és cert. Tot i que Guardiola mateix ha reconegut més d'una vegada que ha estat injust amb Bojan a l'hora de repartir els minuts. Però el que ha fet sobretot el tècnic és situar-lo en la posició i el moment adients a la seva edat i la seva progressió. I li ha faltat un petit clic, el que sí que ha fet Pedro, que venia rere seu i i ha passat a davant. Bojan hauria estat titular en moltes èpoques del Barça, però en l'actual el nivell és tan alt que està a l'abast de molt pocs. Això vol dir que Bojan no serveix per al Barça? Crec que no. Té el que tenen molts pocs jugadors en el món, instint per al gol. I a les ordres de Guardiola s'ha esforçat per adaptar-se a les necessitats de l'equip. Però ara havia de triar entre tenir un paper complementari o mirar de fer l'estirada en un altre club. Sortir i jugar més, en un equip competitiu d'una lliga competitiva, li anirà bé per progressar. Futbolísticament, segur. I anímicament, també. Si tornarà un dia al Barça? Si és el millor per al club, segur. També serà el millor per a ell, sens dubte.