Homenatge a Josep Viader
A l'Auditori de Girona, el mestre Viader va rebre, el passat 19 de juny, un homenatge entranyable dels cantaires de la Capella Polifònica, que ell va fundar l'any 1957 i que va dirigir fins al 1989. No és pas l'únic que ha rebut de la seva coral. Poc després d'haver-ne deixat la direcció l'any 1990, el Teatre Municipal de Girona ja va ser escenari d'un homenatge multitudinari. El d'ara és un detall més que demostra que els anys passen però que l'afecte es manté. En un món on l'oblit és un dels defectes crònics, l'actitud de la gent de la Polifònica ha demostrat el contrari i ha posat de manifest que hi ha un caliu d'autèntica família. Viader, als seus noranta-tres anys, va tornar a dirigir una peça seva, va parlar amb clarividència i, fins i tot, amb aquell punt d'ironia intel·ligent que sempre l'ha caracteritzat, i va cantar, al final, amb cantaires i excantaires i el públic dempeus, Els segadors. Tothom va intentar contenir les emocions, tot i que en alguns dels qui van intervenir –la Roser Busquets, per exemple– se'ls féu més difícil que a d'altres. Els qui no hem cantat mai a la Polifònica però hem tractat Josep Viader en algun dels camps diversos on s'ha mogut –el qui escriu aquestes ratlles el tingué de professor a la Normal– també vam notar aquell pessigolleig que se sent quan hom es troba feliç en algun indret compartint una causa justa. La vetllada es va fer curta. Felicitats, homenatjat i organitzadors.
