Ara torno
Aquest mal i el soroll
Va ser un comentari comú amb tots els companys de revetlla: aquest any s'han sentit menys petards. Com que avui dia s'estudia i s'analitza tot, els mitjans de comunicació han aportat informació per concloure que la crisi econòmica ha fet retreure els catalans a l'hora de gastar diners en una cosa més evidentment supèrflua que altres com és comprar petards. Si més no, és versemblant. Però, voleu dir que no podria ser que també hi hagués alguna explicació menys evident, més profunda? Per molt que festes com ara Sant Joan es mesurin actualment en nombre de coques venudes, de petards llançats, de joves passant la nit a les platges i de ferits atesos per cremades als serveis d'urgències, em fa l'efecte que encara són també celebracions amb prou simbologia implícita com perquè ens diguin coses sobre nosaltres mateixos que no siguin tan sols magnituds comptables. I si el descens del nombre d'explosions de petards no té només interpretació econòmica? I si estem dient, potser sense ser-ne conscients del tot, que de soroll que no va més enllà de l'explosió no ens en cal? Dit com sempre s'ha dit en català: el nostre mal no vol soroll. O sí: el soroll que estan fent els indignats i que, més enllà de la confusió de les seves idees i propostes, és un soroll que demana a crits una resposta de qui tutela el nostre sistema democràtic. Menys petards que rere seu deixen silenci i més respostes que serveixin d'alguna cosa. Potser sí que és també això. O potser no. Potser aquest Sant Joan més contingut és l'expressió col·lectiva d'haver acceptat que tots plegats (uns més que altres, és clar) els últims anys n'hem fet un gra massa i que només tornarem al soroll dels petards quan haguem purgat els excessos. Sant Joan també és la festa del foc purificador. De fer foc nou. I potser mai com aquest any hem volgut que tot canviï. Però al final, a l'hora de la veritat, ens ha agafat aquella por també ancestral que pogués petar tot. Vés a saber. Però que a aquest Sant Joan hi ha faltat l'alegria d'altres vegades, segur que sí.