Canvi de cartes

Em trobo pel centre de Barcelona alguns dirigents del govern d'Artur Mas i, francament, no m'agradaria ser a la seva pell després de dues legislatures de leninisme i d'invents republicans. Totes les cartes que els arriben són dolentes, però sempre he confiat en l'aristocràcia dels universitaris, en un país ancestralment dominat pel sabre, la sotana o els conspiradors. El govern de Mas no és un govern tancat perquè sap que en aquest moment els partits estan desorientats i, a més, el seu electorat és la suma de sensibilitats. Seria adequat que tornés a l'inici de la coalició i que busqués el renaixement del PSC-Reagrupament, que sense la mort de Pallach mai hauria desaparegut, en benefici de la salut de Catalunya. Des de la seva joventut, Pallach va haver de patir les inclemències dels estalinistes del PSUC, fins i tot en un batalló de càstig durant la Guerra Civil. Després es va adonar de les perversitats dels autoritaris i va optar per una socialdemocràcia civilitzada i per un encaix amb els pujolistes i la UDC, que hauria representat encara més l'espectre del sentiment catalanista.

Tot això són especulacions, però la situació actual, no. La política està atomitzada i diferents classes socials han esdevingut castes. No tothom, cal dir-ho. No tots els polítics són corruptes, però els partits s'haurien de netejar a fons si no volem acabar en una fira berlusquinesca. Avui, la legitimitat política ha topat amb la legitimitat estètica i moral dels “indignats”, que podrien provocar la desaparició del discurs tradicional sempre que no s'omplin de figures de l'espectacle, com ara Manu Chao –irrellevant, cal dir-ho–, o d'Arcadi Oliveres, de posicions tan contradictòries com les que ell mateix denunciava al Fòrum Universal de les Cultures.

Només un gest en la retallada o una mica de control de la dilapidació serien un pas endavant per a la credibilitat dels polítics, per exemple dictant contra les pornogràfiques xifres de contractació de futbolistes i les nòmines dels directius bancaris. Per no parlar de les administracions multiplicades per torturar treballadors i empresaris honrats. Serien d'agrair decisions intel·ligents.