‘Casas' de Santa Coloma

Després d'abandonar l'obra assistencial sanitària, fa cinquanta anys La Caixa va inaugurar a Santa Coloma de Farners la primera biblioteca del seu nou projecte cultural. Bé, ara també podria recular, deixar-se d'autopistes i sufragar quiròfans a punt de tancar, no troben? És clar que jo del que els volia parlar era de l'acte De biblioteca a biblioteca que el Centre d'Estudis Selvatans i Òmnium van organitzar per celebrar l'efemèride. El públic va poder gaudir de la memòria elefantíaca de l'historiador local Pep Casas, que va salpebrar de detalls les explicacions dels altres ponents sobre l'antiga casa Bofill. L'edifici –seu de la Caixa– és un magnífic exemple d'estil neogòtic, la perla de Santa Coloma, però de cases semblants el país en té d'altres... En canvi amb en Casas algú va trencar el motllo. Aquest altre cinquantenari és la viva antonomàsia de l'animal polític d'Aristòtil, de l'home gens aliè a l'home de què ens parla Terenci i de la mítica rialla goliardesca en ambient de taverna. Una barreja d'estils, bohemi, erudit, sentimental, escèptic, educat, transgressor... I mai aquest cronista havia conegut una tafaneria tan transparent i profitosa. En Pep ho sap tot sobre cada casa i ens instrueix als altres colomencs, que gràcies a ell, a sobre, anem presumint de poder transgredir la gramàtica: “Casas”? Singular i ben singular...