Standard

Grècia té dos grans problemes: que té un deute enorme i que l'economia no creix. Com que hi ha pocs ingressos, no pot pagar el deute. I llavors ha de demanar diners als bancs, sobretot els de França i Alemanya. La setmana passada, els governs dels països on circula l'euro van aconseguir salvar Grècia de la fallida in extremis. Ho van fer amb una maniobra imaginativa: els bancs privats que tenen préstecs pendents amb Grècia hauran de refinançar voluntàriament una part. Així s'aconsegueix que la part pública del rescat de la banca privada (que s'ha venut com si fos un rescat a Grècia) vagi a càrrec de la mateixa banca. I és que els contribuents europeus, sobretot els alemanys, començaven a estar una mica farts de veure com se'ls retallaven els drets socials per aconseguir uns diners que servien per pagar la banca; mentre la banca, que alguna part de responsabilitat en el desastre general devia tenir, feia l'orni.

Bé, però és que resulta que Standard & Poor's, una de les agències que valoren la solvència dels deutes que emeten els governs i les empreses, ha dit que la solució no s'hi val. Que això de refinançar el deute al termini, encara que sigui voluntari, ben bé podria ser un impagament selectiu. En conseqüència, hauria d'abaixar la qualificació del deute grec i, per exemple, el Banc Central Europeu ja no podria prestar més diners a Grècia.

L'any 2005, Standard & Poor's va apujar la qualificació del deute del banc d'inversió Lehman Brothers a l'esglaó més alt. Faltaven uns quants mesos perquè fes fallida. Per què li fem tant de cas?