Els riscos d'una policia endocràtica

El saben aquell que diu que hi havia dos marcians que van aterrar al nostre país i es van trobar un barret de policia? Un d'ells se'l posa al cap i l'altre li diu: “Per a què serveix això?” I el primer li respon: “No ho sé, però m'està entrant una mala llet!” Doncs això mateix és el que sembla que els està passant al conseller d'Interior, Felip Puig, i al director de la policia catalana, Manel Prat, del qual aquest diari publicava dilluns una entrevista de preocupant lectura.

En aquesta entrevista Prat reconeix que no té experiència en matèria de seguretat pública i que procura compensar-la amb el suport dels experts dels Mossos. Heus aquí la confirmació d'una temença que ja fa temps que ens acompanya, fins i tot d'abans del tripartit: ens hem oblidat que la policia és sempre i arreu la policia, que tendeix a actuar corporativament i de forma similar en qualsevol lloc i en qualsevol moment i que això passa en tota mena de règims polítics.

En una situació democràtica, per tant, l'acció de govern d'una policia ha de consistir a corregir aquest efecte dirigint-la executivament de manera paral·lela al règim de llibertats individuals i col·lectives i ampliant el ventall de criteris tècnics amb ponderacions basades en la gestió del sentit comú, entès aquest en el més estricte sentit del concepte. Si s'hi renuncia o s'actua amb excessiva pusil·lanimitat la inèrcia del cos policial ocuparà espontàniament el terreny cedit amb els seus propis criteris.

El sentit comú al qual al·ludíem hauria recomanat no actuar amb la força per desallotjar la plaça de Catalunya el dia 27 de maig i reforçar el cordó de seguretat del Parlament el dia 15 de juny, just al revés del que es va fer. El sentit comú aconsella que el número d'identificació dels policies sigui visible perquè la llei els pugui tractar igual que a qualsevol altre ciutadà del règim democràtic que compartim. El sentit comú proposa relativitzar la por a les manifestacions col·lectives o a les ocupacions de places amb caràcter reivindicatiu i preocupar-se més per l'ocupació d'espais públics amb finalitats delictives com els vorals de les carreteres, les cruïlles o els giratoris disputats per les màfies de la venda al detall de droga i de serveis sexuals.