La dignitat del català, vulgui o no Europa

L'Eurocambra va obrir ahir la porta al fet que els estats europeus puguin obligar a etiquetar almenys en una de les llengües oficials de la Unió Europea, cosa que el català no és. L'Estat espanyol, doncs, podrà obligar a etiquetar en castellà els productes que fins ara estaven etiquetats únicament en català. Per altra banda, ja se sap que la darrera pel·lícula d'animació de Disney, Cars 2, s'estrenarà properament i que no la podrem veure en català. Es diu que fins i tot la doblaran a l'esperanto, però en català no. És evident que el català més aviat molesta i el volen convertir en una llengua pària, invisible, i si poden matar-la, millor. I bona part de la culpa és de l'Estat espanyol, que hauria de considerar-la una riquesa cultural i social pròpia, i no un perill. Volia parlar de tot això en aquest article, i posteriorment cantar les virtuts del nostre idioma. Enaltir la seva bellesa, modernitat i riquesa... però no ho faré així, sinó d'una altra manera. Recordaré que ahir va morir Miquel Pairolí, escriptor, periodista i col·laborador d'aquest diari. És a través d'escriptors com ell que la llengua catalana ha demostrat a bastament fins a quin punt pot ser bonica, exacta, musical, canal precís per comunicar idees i sentiments, per estimar, estudiar, definir, ensenyar... El seu darrer llibre, Octubre, no es pot explicar. Cal llegir-lo. A la contracoberta hi diu que l'escriptor de Quart el considera “el més personal” dels disset que va publicar. Les pàgines estan plenes de reflexions culturals, socials... a vegades banals i a vegades transcendents, però sempre bellament dites. Octubre és un torrent de prosa carregada de bellesa i ritme, a estones sublim i poètica. I molts altres dels llibres de Pairolí, i de tants altres autors catalans, també ho són. Els estats europeus poden menystenir tant com vulguin la llengua catalana, i Espanya atacar-la amb tant desfici com desídia mostra a l'hora de defensar-la davant les majors americanes. Però hi ha una cosa que no podran fer, i és vulgaritzar-la. En català s'han escrit pàgines excelses que res tenen a envejar a les escrites en qualsevol de les llengües que ells volen oficials. No volen veure que el mal que fan al català, nosaltres el pagarem, però ells també.