Les serps i el encantats

El ministre de Foment de fa una eternitat, Álvarez Cascos, deia que si es construeixen tants habitatges i tan cars és perquè hi ha demanda i poder adquisitiu suficients, perquè si no, no es vendrien. Es venien; però no hem tardat gaires anys a veure que l'oferta, realment, era excessiva i la capacitat de compra havia estat sobreestimada. Els polítics aprenen economia en dues tardes i acusen d'antipatriotes els qui dubten de l'eficàcia de la seva gestió. Els economistes fan unes anàlisis diàfanes sobre el com i el perquè de les crisis immediatament després que hagin passat, així com els astròlegs detecten en els astres l'anunci d'un esdeveniment pretèrit però no saben si plourà demà.

Llavors, només hi ha un culpable: el ciutadà que va prendre decisions econòmiques equivocades. No pot ser d'altra manera, perquè un contracte obliga en la prosperitat i en l'adversitat; i no hi ha dret a dir, després d'haver signat una hipoteca al 110% comptant amb poc més del salari mínim, que la culpa és del ministre o de les farmacèutiques. El preu de la llibertat és una vigilància permanent, com deia Jefferson.

Potser que comencem a desconfiar, doncs, perquè fem la mateixa fila que la víctima de l'estafa de l'estampeta, i cada vegada ens assemblem menys al teòric homo œconomicus que hauríem de ser. No prenem decisions fredes ni racionals pensant en el nostre profit sinó que ens deixem endur per la tendència conjuntural a comprar, a invertir o a consumir, passant per alt que estem envoltats de serps temptadores que resumeixen la lletra petita amb un: ets ben ximple si no ho fas. Ho hem fet lliurement, d'arruïnar-nos, però ens hi han impulsat. I si molt convé, els mateixos ens impulsaran a indignar-nos per haver-los fet cas.