Sandàlies d'escuma

Fa dies que llegeixo titulars als diaris com aquests: “Dubtes sobre la solvència de l'Estat grec”, “Tothom pendent de la crisi grega”, “Retallada asfixiant a Grècia”, “La malaltia de Grècia fa tremolar de por Europa”. Els articles d'opinió destil·len un cert menyspreu cap a aquest país que està posant en perill l'estabilitat de l'euro, i els comentaris dels analistes denoten un alt grau d'irritació amb la irresponsabilitat dels governs grecs des de fa uns anys. Em resulta inevitable pensar si realment aquest país que ara tothom bescanta és el mateix que va veure néixer la nostra civilització. Quan diem Grècia, què ens ve al cap: la cultura clàssica de la qual mai no ens cansem de beure o aquest estat empobrit, amb una població revoltada i uns polítics desorientats? I aleshores, immediatament, em recordo de Maria Àngels Anglada, “la poeta que escrivia novel·les”, en les seves paraules. Maria Àngels Anglada, tothom ho sap, era una dona culta, sàvia i sensible, apassionadament enamorada de la Grècia clàssica i de la literatura grega moderna. Què pensaria Maria Àngels Anglada veient la seva estimada Grècia al centre de la polèmica, arran del precipici, menystinguda un dia rere l'altre als titulars d'arreu del món? Mirada amb els seus ulls, Grècia torna a ser el bressol de la nostra cultura, el país dels grans filòsofs i dels poetes més brillants, els creadors de la democràcia. Seria molt il·lustrador poder entrevistar l'escriptora per demanar-li la seva opinió sobre la crisi grega actual i el paper que aquest país, admirat durant segles, juga actualment en el context internacional..., però això no és possible, així és que busco a la llibreria el vell exemplar de la novel·la Sandàlies d'escuma, que vaig llegir fa molts anys. I torno a enamorar-me de Grècia mentre l'autora recrea la vida quotidiana d'una poetessa del segle III aC. I també cal recordar la novel·la breu Artemísia, ambientada a l'illa grega de Mitilene els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, amb una gran presència del món clàssic. I Paradís amb poetes, on Anglada descriu ciutats i paisatges de Grècia a través de diversos poetes grecs des de l'antiguitat fins al segle XX. Són només alguns dels títols que aquesta autora va dedicar a Grècia. La Grècia que, aquests dies, hem de recordar.