On és Satanàs?

Fa anys un poeta amic em va dir que la sinceritat és com una baieta: l'escorres i només surt merda. La baieta la podríem comparar amb l'estat del país. Un dels últims episodis lamentables ha estat l'estrepitosa detenció de Teddy Bautista i part de la cúpula de l'SGAE, associació a la qual tinc la desgràcia de pertànyer. Molts dels seus sequaços no s'han cansat de llançar lloances per l'ínclit músic. Es podria escriure, però, una novel·la picaresca de les seves aventures i capricis, pròpies de la rock and roll star que va ser fugaçment quan cantava amb els Canarios Get on your knees –que mai em vaig cansar de ballar quan era un nen– o l'intimista himne alliberador Free yourself. El negoci musical és crematístic i li vaig perdre la pista durant anys fins al concert Entre amigos, del 1983, en què Luis Eduardo Aute interpretava amb Teddy Bautista un profètic Anda suelto Satanás. Teddy sempre havia tingut talent i carisma, fins i tot quan es va complicar l'existència en el paper de Judes a la versió espanyola de Jesucrist Superstar. Encara va quedar més en evidència quan es va autoatorgar una pensió vitalícia del 90 per cent del seu sou, poc més de vint-i-cinc mil euros al mes. L'obscura ministra Sinde tampoc va veure aquell despropòsit, potser perquè no s'esperava el foc amic que li estava a punt de caure provinent de les investigacions que un advocat va destapar. Molts diuen que era un secret amplificat a molts decibels, però el país és així de sord. No cal parlar dels grans bancs ni les multinacionals de l'Estat per parlar d'escàndols sinó que en les associacions d'artistes també es practica el pillatge i l'extorsió. La roda de premsa de la junta que acabava de guanyar les eleccions era una bonica mostra de no tenir idea del que passava, amb Víctor Manuel i Caco Senante tocant el flabiol a pulmó desfermat. La sort, però, és efímera i no sé si Teddy acabarà rebent la seva sucosa pensió o haurà d'ingressar a la presó, cosa que no li desitjo per la vella admiració. Un periodista nord-americà va dir fa uns dies que ara als músics de l'Estat espanyol els roben per dues bandes: per les descàrregues il·legals i per l'SGAE que els representa. L'últim que apagui el llum.