Suport bàsic dels ajuntaments

He tingut la responsabilitat de presidir en els últims tres anys la Diputació de Barcelona, que aviat renovarà completament el seu equip de govern. La fi d'aquesta etapa, marcada pel context de crisi, ha desfermat crítiques sobre la utilitat de les diputacions. S'ha dit que cal alliberar els seus recursos per traspassar-los directament als ajuntaments, i s'ha proposat, fins i tot, de suprimir-les per retallar despesa pública. Ara bé, podem prescindir realment d'aquest nivell de govern? Què fa, per exemple, la Diputació de Barcelona que no facin la Generalitat ni el govern central? Doncs compensa desequilibris territorials, producte de la gran fragmentació municipal del nostre país, posant els seus recursos al servei dels ajuntaments per millorar els serveis públics de proximitat. I ho fa millor que cap altre nivell de govern perquè la Diputació la dirigeixen alcaldes i regidors que coneixen de primera mà la realitat municipal.

La Diputació és, doncs, un govern intermedi, no pas intermediari, perquè no actua com a repartidora de subvencions –versió obsoleta de les diputacions que a Barcelona hem superat– sinó que optimitza els recursos locals amb visió territorial per potenciar la qualitat de vida als pobles i ciutats. Som experts en municipalisme, en serveis públics locals, i estem habituats a cooperar amb els ajuntaments perquè puguin desenvolupar plenament la seva feina.

Les economies d'escala, la gestió en xarxa i l'especialització tècnica han permès que, amb l'impuls de la Diputació, els ajuntaments de la província disposin: d'una potent xarxa de 210 biblioteques municipals amb més de 2,5 milions d'usuaris; d'una àmplia xarxa de parcs naturals amb dotze espais protegits que ocupen 101.500 hectàrees; d'un pla de concertació amb els municipis que ha permès que, en els darrers quatre anys, es destinessin 250 milions d'euros a 3.600 inversions en infraestructures i equipaments locals; d'una xarxa d'equipaments esportius municipals en què s'han fet, en aquest mandat, 270 actuacions a 139 municipis; d'uns serveis d'atenció a la dependència molt actius, amb la Xarxa Local d'Atenció Domiciliària i els Serveis de Teleassistència, que arriben a 58.000 persones de més 65 anys; d'una eficaç política de gestió forestal, concertada amb els municipis i amb els propietaris, i de prevenció d'incendis que ha permès millorar el valor i el rendiment d'aquest patrimoni mediambiental, tot reduint a mínims el nombre d'hectàrees cremades.

Com a govern territorial, la Diputació de Barcelona té una llarga experiència en el desenvolupament d'un model de servei públic eficaç, i la bona gestió realitzada ha permès reduir la seva despesa en temps de crisi (un 20% en els últims tres anys), amb un criteri selectiu i optimitzador, fent que l'estalvi no afectés el suport als ajuntaments i dedicant fins i tot recursos extraordinaris a pal·liar l'impacte de la crisi, mitjançant la modificació parcial dels objectius i les prioritats de la Diputació tot mantenint el suport i els crèdits a la inversió local i augmentant les aportacions a les polítiques socials i a l'ocupació local.

Hem demostrat, així, que la Diputació de Barcelona és un dels nivells de govern de tot l'Estat en millor situació per afrontar la crisi, amb un endeutament que no arriba al 40%, amb una mitjana de pagament als proveïdors de 36 dies i amb els ingressos garantits per poder complir amb els compromisos de despesa previstos en el pressupost de 2011. Tenim, doncs, disponibilitat financera, amb un romanent positiu de tresoreria de prop de 50 milions d'euros.

La Diputació de Barcelona planteja, en definitiva, un model organitzatiu eficaç i eficient, que sabem que no és el més estès a la resta de diputacions, i que per això mateix presentem com a referència vàlida a l'hora de revisar el funcionament d'aquests governs intermedis.