Opinió

Carpe diem

Així ets, així et cases

Si alguna cosa hem constatat després d'assistir a tres casaments amb rebombori mundial és que els vestits de núvia avui en dia són el reflex de la personalitat de les núvies. Ja no hi ha disfresses. El que portes parla per tu.

Kate Moss, l'altra Kate. Després que el seu afer amb la cocaïna, en lloc d'enfonsar-la, fes que se li tripliquessin els beneficis, era clar que la caiguda en desgràcia de John Galliano no seria un motiu perquè la indomable Kate Moss renunciés a vestir-se de l'home que li va ensenyar a enfrontar-se a una passarel·la quan gairebé era una criatura. La polèmica forma part del seu entorn natural i segurament deu estar més que contenta de saber que una setmana després del seu enllaç amb el músic Jamie Hince el món comenta que poc menjar que hi havia en comparació amb l'alcohol, i hi ha un amic que assegura que la núvia va acabar fent un striptease light. O sigui que, malgrat que va començar molt bé, el vestit de Galliano va acabar com s'esperava, per terra. Abans, però, el món va poder contemplar un tast d'una petita joia (al setembre el Vogue la mostrarà en plenitud), que li encaixava com un guant pel seu aire bohemi i sensual, una mica anys 20 (la model és admiradora de Scott Fitzgerald). La firma de llenceria Agent Provocateur va saber aprofitar millor que ningú l'expectació que aixecava aquesta boda i ja a l'abril, quan el casament que comptava era el de l'altra Kate, la que un dia serà reina consort d'Anglaterra, va fer uns cartells publicitaris on apareixia Moss nua (només amb corona, vel i ram) i que deien: “Aquí només hi ha una Kate”.

Res de Lady Gaga. Però de Kates n'hi ha dues, encara que la royal ara ja es faci dir Caterina. El seu vestit va ser un encert perquè acontentava l'avantguarda londinenca triant la successora del dissenyador Alexander McQueen (el preferit de Lady Gaga), que, alhora li va fer un vestit tan natural i senzill que també va saber satisfer els més conservadors. El toc victorià convivia perfectament amb la simplicitat de sastreria britànica de què fa gala una noia sense sang blava però amb molt de caràcter. Fins i tot es maquilla sola.

Charlene, la trista. Poc favor ha fet Charlene Wittstock a Armani triant-lo com a dissenyador del vestit amb el qual va donar el sí, vull mediàtic més trist que es recorda. Les línies rectes i pures que estilitzaven la seva silueta i que tan bé dissimulaven les seves àmplies espatlles quedaran associades per sempre més a les llàgrimes d'una princesa que va estar a punt de protagonitzar la segona part de Novia a la fuga. Plorava d'emoció o de pena? El principat diu que exhibirà el vestit perquè el poble pugui gaudir una mica més de l'esdeveniment més esperat, que alhora ha resultat el més surrealista dels últims temps. Els nuvis estan aquest dies a Sud-àfrica (caldrà esperar que tornin!) i les especulacions continuen: apareixerà la suposada mare d'un tercer fill d'Albert? Mentrestant, Charlene seguirà exhibint modelets minimalistes del dissenyador que ha aconseguit dotar-la d'un estil propi encara que sigui força avorrit i, des de dissabte, trist.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.