Opinió

De negocis i campanes

El jutge diu que a Sant Mori les cam­pa­nes no toca­ran, de nit, de 12 a 8. Al cos­tat hi ha una casa rural i el pro­pi­e­tari ha acu­dit als tri­bu­nals perquè la cli­en­tela del seu esta­bli­ment se li quei­xava de no poder dor­mir. En lloc de prac­ti­car l'esport pro­vin­cial gironí per excel·lència de cri­ti­car aquests xaves que volen impo­sar el seu tarannà més enllà de la Meri­di­ana, etcètera, fila­rem més prim –bé, aquesta és la intenció!– i entra­rem a l'assumpte per l'altre extrem. La cosa podria haver anat ver­sem­blant­ment així: tu, vós o vostè sou de poble, teniu un casa­lot al cos­tat de l'església, fer de pagès... dei­xem-ho córrer, i deci­diu endeu­tar-vos i posar una casa rural. No havíeu pen­sat mai que les cam­pa­nes del cos­tat pogues­sin repre­sen­tar un entre­banc perquè les sen­tiu/no les sen­tiu des que vau néixer. Obert el negoci, els cli­ents us fan saber que els ha agra­dat molt la casa, el men­jar... però que no tor­na­ran perquè no hi estan acos­tu­mats i els rei­te­rats tocs noc­turns els han tret tota pla­ci­desa. El negoci se'n res­sent notòria­ment i inten­teu nego­ciar amb el capellà, amb l'alcalde, però no hi ha res a fer: bar­re­gen les cam­pa­nes noc­tur­nes amb els galls que can­ten, els xais que belen, les vaques de mugei­xen... i us reci­ten la monocòrdia habi­tual: on ani­rem a parar i què s'han cre­gut aquests fan­gues. Us hi va la feina, la hipo­teca i la super­vivència econòmica, i aneu al jut­jat. Da capo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.