Articles

Eutanàsia a Catalunya o Espanya

A punt de tra­mi­tar-se al Congrés dels Dipu­tats espa­nyol la llei regu­la­dora dels drets de la per­sona davant el procés final de la vida, els bis­bes pro­cla­men la seva opo­sició i fins i tot pro­po­sen la deso­bediència civil. No els agrada perquè, al seu parer, con­du­eix a la lega­lit­zació de l'eutanàsia, la qual rebut­gen fron­tal­ment sense fer diferència entre l'activa o la pas­siva. Si algun tipus d'eutanàsia es refusa majo­ritària­ment és l'activa, men­tre que, per con­tra, també per majo­ria s'està a favor de la con­si­de­rada pas­siva. Però la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola ignora aquesta volun­tat gene­ral i con­demna que, per tal d'evi­tar pati­ments inútils, s'apli­qui una sedació o no s'allar­gui la vida per mit­jans arti­fi­ci­als.

Es veu que la pie­tat cris­ti­ana no té cabuda en els mori­bunds, abo­cats a patir fins al dar­rer ins­tant. Amb tot, l'exer­cici mèdic, als hos­pi­tals o a casa, fa temps que es regeix per cri­te­ris de pie­tat, cris­ti­ana o no. Alleu­jar el sofri­ment amb cal­mants, mal­grat que escur­cin la vida, o renun­ciar a l'ali­men­tació arti­fi­cial ja són pràcti­ques accep­ta­des.

Per altra banda, als bis­bes els alarma que aquest pro­jecte de llei no admeti l'objecció de consciència per part dels pro­fes­si­o­nals de la medi­cina. Cre­uen que que­da­rien reduïts a exe­cu­tors de la volun­tat del malalt o la seva família. És clar que, ¿qui és el sub­jecte de dret, el paci­ent o el metge?

Enmig de tal dis­cussió, vet aquí que Cata­lu­nya ja dis­posa, des de fa deu anys, d'un docu­ment de volun­tats anti­ci­pa­des que per­met a les per­so­nes deter­mi­nar què volen i què rebut­gen per quan els arribi l'hora final. Deu ser un docu­ment tan asse­nyat que no ha aixe­cat cap mena de polèmica. Milers de cata­lans l'han sig­nat, els met­ges de capçalera poden tenir-ne conei­xe­ment i els ordi­na­dors del Ser­vei Català de la Salut tenir-ne constància. Sense soroll, amb el con­ven­ci­ment que l'eutanàsia pas­siva, que és la que s'admet al docu­ment, cons­ti­tu­eix un dret inqüesti­o­na­ble.

Una vegada més, Cata­lu­nya va a davant, i les polèmiques espa­nyo­les no hau­rien d'inter­fe­rir en la volun­tat del país. Que ens dei­xin en pau, tant per viure com per morir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.