7 enganys i una renúncia

L'atenció sanitària a les persones ha deixat de ser una prioritat per al govern de CiU. Fent una primera valoració del pressupost de salut presentat al Parlament, hi trobem set enganys i una renúncia del conseller de Salut. A més, per donar color a tot el procés de tràmit del pressupost, es fa notar un creixent i continuat menyspreu malaltís i obsessiu del portaveu del govern envers el PSC, que no fa altra cosa que amagar la veritable intenció d'aquest procés: facilitar una reconversió del sector de la salut, que suposa una involució del model de salut 30 anys després de la seva formació. Aquesta involució no fa altra cosa que alimentar la desafecció per la política en la gent, que contempla esparverada com un govern fa d'oposició de l'oposició, i porta al Parlament un pressupost del qual ja se n'ha consumit gairebé la meitat, sense cap altre criteri per la seva construcció que les retallades per les retallades.

El primer engany del conseller el trobem quan no explica que el govern invertirà en salut 1.000 milions d'euros menys, que els invertits el 2010 pel govern catalanista i d'esquerres. En el pressupost hi apareix una reducció del 6,5% respecte al 2010, és a dir, de 581 milions, però el que es redueix en realitat és un miler de milions, un 10 % menys. El segon engany el veiem en constatar que al Departament de Salut únicament s'han reduït d'un 5% les despeses de personal.Tot i que al govern es diu que han reduït d'un 43% el nombre de càrrecs de confiança, un 23% la seva estructura política i un 17% la seva estructura interna de subdireccions i serveis, Salut sembla que es una excepció, i es prefereix reduir en assistència a la ciutadania que en estructura de comandaments i directius del departament i els grans hospitals.

El tercer engany s'observa quan pretén fer creure a la ciutadania que el serveis sanitaris no poden perdre qualitat després de les retallades indiscriminades. Quan tothom és conscient que és impossible mantenir el nivell de qualitat del sistema sanitari, si es redueix l'activitat assistencial als centres i hospitals tal com està succeint. Es redueix la contractació als centres d'un 7,28% (326 milions), un 2% correspon a reducció de tarifes, que obligarà als centres a optimitzar al màxim el seus recursos, i el 5,28% restant es deu a la reducció d'activitat, la qual cosa obliga a reduir la producció dels serveis, i té com a conseqüència directa un fort increment de les llistes d'espera, més iniquitats territorials, i més atur entre els professionals sanitaris.

El quart engany es veu en l'única partida que puja, i molt, del pressupost. S'incrementa la partida corresponent a medicació hospitalària de dispensació ambulatòria de 86 milions, un 27,31%. La MHDA recull, entre altres, les innovacions en farmàcia, i aquest fet no es pot interpretar d'altra manera que com una picada d'ullet a la indústria farmacèutica.

El cinquè engany es produeix quan intenta fer creure a la ciutadania que el consum de farmàcia de receptes mèdiques per al 2011 serà de 1.285 milions, quan la tendència que reflecteixen els consums dels primers mesos de l'any és que el període s'acabarà en una despesa per consum molt semblant a la del pressupost del 2010, és a dir, de 1.479 milions. Hem pres nota de tots els adjectius dedicats per CiU a l'incompliment del pressupost del 2010 pel Departament de Salut del govern anterior: caldrà recordar-los-hi ben aviat.

El sisè engany es produeix quan es fa palès que la reducció del pressupost d'inversions de 86 milions, no és real. Després de la gran paralització de projectes que es va produir pensant que tot anava malament, el govern ha hagut de rectificar i maquilla les xifres. Les inversions del 2010 en equipaments de salut fou de 244 milions i, per tant, el pressupost reflecteix un augment de 17 milions i no pas una reducció en aquesta partida.

El setè engany del conseller és el més lamentable: el govern no respecta el Parlament, n'ignora els mandats, i fa cas omís de les mocions aprovades pel ple, contínuament, però no es priva de reclamar constantment, a tort i a dret, lleialtats institucionals als altres. Al maig el ple del Parlament va aprovar una moció que insta el govern que les retallades que havia anunciat en els pressupostos de la Generalitat per al 2011, “per tal que no afectin la qualitat dels serveis ni les prestacions del sistema sanitari públic, ni l'equitat territorial, es concretin i justifiquin, utilitzant en plenes condicions de transparència, els indicadors d'eficiència i qualitat de la central de resultats”. I que, “per tal de legitimar-les en els diversos àmbits territorials”, s'aprovin pels corresponents governs territorials de Salut, unes institucions, recordem-ho, menyspreades i menystingudes pel departament. Mentre es volen donar lliçons de lleialtat institucional es practica el menyspreu més gran a les institucions pròpies del sistema de salut.

I en el pressupost s'evidencia també una renúncia, una deixadesa que explica el veritable rostre del govern de CiU. El conseller renuncia a la política pròpia d'ingressos del departament. En no fer constar els ingressos que el sector pot generar i renunciar-hi d'antuvi, mostra la veritable intenció del govern: despeses per al sector públic i ingressos per al sector privat.