Temps de crisi: mà estesa

A molts ajuntaments de Catalunya, però especialment als de Barcelona i Girona, s'ha produït un canvi que en podríem dir històric. S'han acabat 32 anys de governs amb majories absolutes o simples, però sempre encapçalades pel PSC.

Significarà, això, un canvi en positiu? No serà fàcil. Hem de reconèixer que el PSC i els seus aliats en els governs municipals han millorat i transformat substancialment les ciutats i pobles on han governat, com es veu sobretot a Barcelona i Girona. És indiscutible. Qui no copsa la diferència entre la Barcelona que es varen trobar l'alcalde Serra i després l'alcalde Maragall i la Barcelona que ha heretat l'alcalde Trias? I, si parlem de Girona, és vox populi que l'alcalde Nadal l'ha transformada tan positivament que ha passat de ser la Girona grisa i negra a la Girona resplendent, plena de vida i de futur.

Seria bo que els alcaldes de CiU que han trencat l'hegemonia del PSC reconeguessin la tasca feta, i ben feta en general, dels seus antecessors. Seria un punt de partida en positiu i generaria complicitats, tan necessàries sobretot a les ciutats de Barcelona i Girona, atès que tant Trias com Puigdemont governen en minoria.

El mal pas de la Generalitat del president Mas de carregar pràcticament tots els mals de Catalunya al tripartit no s'hauria de repetir en els ajuntaments.

Aquest reconeixement explícit de la tasca dels governs municipals encapçalats pel PSC faria molt més fàcil pactar programes de govern i accions puntuals amb molta més facilitat i evitaria a CiU pactar amb el PP. Si no és que CiU no té la intenció presa, per endavant, d'anar de bracet amb els populars i relegar el PSC a la pura i dura oposició.

La situació econòmica, social i política que viuen les nostres ciutats, i Catalunya en general, no es pot permetre perdre tanta experiència, tanta energia i tanta visió social dels grups sovint aliats com són PSC, ERC i ICV.