Teta

Quaranta anys enrere no estava ben vist que les dones alletessin en públic; jo havia sentit a dir, fins i tot, que això només ho feien les gitanes!, i en alguns cinemes sortia un rètol a la pantalla que prohibia, en nom de no sé quina moral, donar mamar a la sala. Per sort els temps han canviat i ara les mares, no caldria sinó, deixen mamar els nens a tot arreu, al tren, a la cafeteria o en un banc del carrer. Jo he vist noies caminant en una manifestació, o dretes veient castells, amb els fills amorrats al mugró. Ben fet: si el nen té gana, per què fer-lo esperar, aquest és un dels avantatges de la llet materna: la disponibilitat! A mi, ho reconec, veure criatures que mamen em fa molta tendresa i no em puc estar de mirar-los: n'hi ha que mamen amb els ulls tancats, concentrats, n'hi ha que es distreuen, juguen amb el pit, s'ennueguen...

El pit s'imposa, ho diuen les estadístiques. Les dones catalanes hem entès els beneficis de l'alletament matern i ens hi anem apuntant cada vegada més, i les dones vingudes de fora, que donen el pit majoritàriament, i molt de temps, ens han fet pujar en el rànquing de països alletadors: estem més amunt d'Espanya i ens acostem a Suècia. Crec que és una bona cosa, però alhora també penso que les dones s'han de sentir molt lliures –lliures de veritat– a l'hora de decidir alletar o no els fills, o alletar-los molt o poc temps. Quan jo anava a les sessions de preparació per al part hi va haver una futura mare que va dir que no pensava alletar el seu fill, i a la sala es va sentir un murmuri de desaprovació, com si hagués dit un pecat! El cert és que les mares que no s'entusiasmen amb la idea d'alletar els seus fills i anar tot el dia amb els pits enlaire són sempre una mica sospitoses de no ser prou bones mares, prou amoroses, prou sacrificades. Les que no tenen prou llet són mirades amb una certa compassió. No trobeu que hauríem de deixar que cadascú faci el que el cos i el cor li demanin, sense posar-nos la toga de jutges?

De tota manera, aprofitem que per una vegada, en això de la teta, sembla que la voluntat de les mares, la societat, la medicina, l'economia i el sentit comú van de bracet. Sembla un miracle, oi?