Articles

Emocions al Pirineu

Mal­grat la bona tem­po­rada turística que es pre­veu, s'ha de con­ti­nuar impul­sant el canvi de model cap al turisme sos­te­ni­ble. Aga­fem de mos­tra el Piri­neu. Quan es va fer el pla per ana­lit­zar el futur del turisme de neu, sen­sa­ta­ment ja es va par­lar de turisme de mun­ta­nya. Perquè el pri­mer objec­tiu és deses­ta­ci­o­na­lit­zar i no depen­dre de fac­tors climàtics. I això implica el fac­tor iden­ti­tari. Som la gent, la nos­tra cul­tura, història, gas­tro­no­mia, lle­gen­des, lite­ra­tura, manera de viure i de ser les que aca­ben de donar un valor únic i dife­ren­cial a la capa­ci­tat d'atracció que puguin tenir les nos­tres ter­res. Les resistències a assu­mir aquesta obvi­e­tat són enor­mes. Perquè la rutina i la ignorància d'entrada són gra­tis, però després sur­ten caríssi­mes.

L'acció empresa en els dar­rers anys està pro­vo­cant petits grans can­vis. En els espais natu­rals es comença a enten­dre que el millor per pro­te­gir un espai és ges­ti­o­nar els flu­xos de gent donant ser­veis diver­sos de guiatge i faci­li­tant els cir­cuits. L'ús intel·ligent dels espais pro­te­gits ha de pos­si­bi­li­tar millo­rar el finançament per a la seva gestió. Un exem­ple de bones pràcti­ques, les que s'orga­nit­zen des de les Pla­nes de Son o des del Museu del Pas­tor de Lles­sui. I la posada en marxa de l'autobús del Parc de Sant Mau­rici que recull cami­nants que han fet tra­ves­ses per tor­nar-los al lloc de sor­tida.

El pro­blema de la gestió del patri­moni natu­ral i històric cal abor­dar-lo des de l'òptica públic pri­vat. Si no, és freqüent tro­bar el que podria ser un recurs magnífic que no esdevé pro­ducte turístic perquè les hores de visita o els ser­veis que dóna són ínfims, perquè s'ali­menta tot de pres­su­post públic. Caldrà posar fil a l'agu­lla per tal d'asse­gu­rar la con­tinuïtat o la millora de la gestió de paquets impres­si­o­nants de patri­moni com el de les Valls de Boí, les Valls d'Àneu o la resta dels Pallars. La sig­na­tura de diver­sos acords amb ajun­ta­ments de la zona arran del pla d'intan­gi­bles turístics de Cata­lu­nya va mar­car els focus on calia desen­vo­lu­par pri­o­ritària­ment la museïtzació d'aquest patri­moni. Com els orígens de Cata­lu­nya, la ruta del Piri­neu com­tal de la qual la tar­dor que ve TV3 ofe­rirà un pro­grama que auguro d'èxit com va ser el del GR Camí de Sant Jaume. A la Vall d'Aran, Arties hau­ria d'aco­llir l'expli­cació de la Que­rimònia, base jurídica de l'esta­tus espe­cial de la Vall; a la Vall de Boí a Pont de Suert calia expli­car el paper dels senyors d'Erill en l'edat d'or medi­e­val, con­seqüència de la qual són els mones­tirs; al Pallars Sobirà des­taca la figura de Llúcia de la Marca, clau en la cons­trucció romànica des de Gerri de la Sal fins a Santa Maria d'Àneu i Sant Pere del Bur­gal, amb pro­ta­go­nisme del pin­tor Mes­tre de Pedret.

Però hi ha altres relats d'interès. L'escrip­tor Vidal Vidal, un dels prin­ci­pals pro­mo­tors del turisme cul­tu­ral a les ter­res de Lleida, va con­tri­buir a encu­nyar la marca Pallars Nostàlgic, que ha esde­vin­gut pro­ducte d'èxit en mans d'una petita agència local. Els recur­sos hi eren, però sense empa­que­tar i mar­car no aflo­ra­ven: Museu dels Raiers, Tren de la Gar­ra­feta (màquina de vapor) a la Pobla de Segur i molí de l'oli, boti­gues de Salàs (esta­bli­ments dels anys 60) –ara mateix amb una excel·lent expo­sició titu­lada Del Pallars a la Pampa sobre l'emi­gració palla­resa de fa un segle–, la Cen­tral de Cab­de­lla (pri­mera cen­tral hidroelèctrica), les sali­nes de Gerri de la Sal i el ja citat Museu del Pas­tor, o l'eco­mu­seu de les Valls d'Àneu amb cen­tre a la Masia de Can Gas­siot d'Esterri d'Àneu. Acom­pa­nyat d'una bona gas­tro­no­mia, lide­rada pel col·lec­tiu de cui­ners de la Xicoia que recu­pera gus­tos tra­di­ci­o­nals de la vaca bruna i l'ove­lla xis­queta i for­mat­ge­ries rein­ven­ta­des des de Sort a Altron, pas­sant per Gavàs.

Final­ment, un altre filó d'interès és la recent memòria històrica. La tasca de recu­pe­ració i senya­lit­zació del Memo­rial Democràtic ja per­me­tria que agències pri­va­des ges­ti­o­nes­sin interes­sants paquets sobre la terra d'exili, la repressió, maquis i pas­sa­dors, ambi­en­tada amb les millors peces de la novel·la cata­lana recent d'autors com Jaume Cabré, Maria Bar­bal o Pep Coll. Per fer avançar el turisme sos­te­ni­ble, l'únic pos­si­ble amb futur, cal seguir el camí traçat els dar­rers anys i no defa­llir davant de les ruti­nes i els nous obs­ta­cles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.