Cultura de la destrucció

L'advo­cat de l'assassí d'Oslo diu que el seu cli­ent “és un boig”. Es tracta d'una decla­ració pre­vi­si­ble, que molt pro­ba­ble­ment deu ajus­tar-se a la rea­li­tat. Ara bé: tot i que els assas­si­nats d'Anders Ber­hing Brei­vik reve­len una incon­tes­ta­ble demència (cri­mi­nal!), la decla­ració de boge­ria d'aquest home mai no excu­sarà les acti­tuds còmpli­ces sor­gi­des de la cul­tura de la des­trucció en què s'ha empa­rat aquest ésser dement per per­pe­trar la matança. Dit d'una altra manera: la pos­si­ble demència cri­mi­nal de Brei­vik no expia el càlcul intel·ligent i deli­be­rat d'aquells que, des de posi­ci­ons soci­als nor­ma­lit­za­des, ali­men­ten l'espi­ral de la barbàrie. Tenim cadells fei­xis­tes fent pro­cla­mes xenòfobes des de par­tits nomi­nal­ment demòcra­tes, admi­radíssims mag­nats de la fórmula 1 que no se sen­ten ni en el des­tret de dis­si­mu­lar la seva admi­ració pel nazisme, fona­men­ta­lis­tes de tota mena i una allau de ciu­ta­dans que de manera cons­ci­ent o incons­ci­ent res­po­nen als postu­lats devas­ta­dors dels emer­gents par­tits polítics de per­fil xenòfob. La pos­si­ble boge­ria cri­mi­nal d'un indi­vidu no és gens ali­ena a les con­duc­tes fanàtiques, auto­ritàries, segre­ga­ci­o­nis­tes, vio­len­tes i man­ca­des de sen­si­bi­li­tat per la vida humana, que tant i tant sovin­te­gen en les nos­tres experiències quo­ti­di­a­nes. És evi­dent que no tots els com­po­nents de la cul­tura de la des­trucció volien ges­tar un Brei­vik. Però gai­rebé tots aquests com­po­nents, ane­lles d'una cadena molt llarga que dóna con­dició de nor­ma­li­tat a la violència auto­ritària, han resul­tat impres­cin­di­bles perquè la demència cri­mi­nal de Brei­vik es mate­ri­a­litzés.