la crònica
La boda de l'Avui i El Punt
fan bona parella i hom espera molt d'aquesta unió
Fa gairebé quatre dècades que la idea d'un diari
català havia mogut un grup heterogeni de gironins idealistes demòcrates. La premsa del movimiento,
representant dels triomfadors d'una guerra civil i difusora del franquisme, tenia el terreny pla i adobat. Los Sitios
era l'autèntic diari de Girona i deixava molt poc espai
per a un competidor.
La mort del cabdill facilità la incursió i el mes d'octubre del 1978 es constituïren la cooperativa Papirus i la societat Edicions Comarcals, S. A. (Edicomsa) amb l'única finalitat d'editar un diari català. La cooperativa havia de tenir el
cinquanta per cent de la societat i l'altre cinquanta per cent havia de ser en mans d'accionistes. El 10 d'octubre del 1978 es constituí el consell:
President: David Marca Cañellas (Edicomsa i
cooperativa Papirus).
Sotspresident: Lluís Pla Masmiquel (Edicomsa).
Secretari: Jordi Comas Matamala (cooperativa).
Conseller delegat: Josep Pujadas Lladó (cooperativa).
Conseller: Joan M. Gelada Casellas (cooperativa).
Conseller: Joaquim Nadal Farreras (Edicomsa).
Conseller: Enric Bonmatí Boxa (Edicomsa).
El capital previst anava subscrivint-se i la redacció,
impressió i distribució –resoltes amb més entusiasme
que professió– eren a punt per iniciar la sortida. El 24
de febrer del 1979 va ser el dia i Punt Diari sortí al carrer. “Habemus Punt”, vam dir parodiant Roma.
No hi ha espai en la crònica per explicar la història d'aquests 33 anys. Aviat es publicarà Història d'una
aventura: El Punt, amb la vida i miracles del diari i la
seva gent, el qual resta gairebé acabat. Fullejat, puc
dir que és peculiar, accidentada i divertida.
Punt i a part en l'afillament del diari pels Bosch. Distret
i un xic mal educat, el diari anava sense un ral i per mal
camí. La convivència empresarial amb els nous pares el portà a rega i de jugar a fer diaris es passà a editar-los.
En afermar-se, ben aviat sortiren pretendents d'arreu
de Catalunya. Als fundadors no ens havia passat mai
pel cap la promoció d'una boda. De fet, ja existia un
matrimoni entre la cooperativa i Edicomsa.
Cap quallà, tot i que alguns fins i tot van fer llit
amb el presumpte nuvi. Pel quarter bel·ligerant de
Can Comit van desfilar Premsa del Vallès Occidental, Ben Plantada Edicions, Diari d'Andorra, Premsa
d'Osona, Diari de Balears, El Segre, Publicacions
del Penedès, Vilaweb, El 3 de Vuit i Regió 7. Molta
fressa i poca endreça!
Potser El Punt ha estat massa exigent escollint parella, tot i que l'espera ha valgut la pena. L'Avui no és pas un qualsevol. Una mica desmanegat per haver servit de torna política, han acabat traient-se'l del davant amb poca gràcia i deixant-lo a mans d'El Punt. L'afinitat, la convivència, la finalitat comuna de fer país, han propiciat el coneixement de les peculiaritats d'un i d'altre i ha saltat l'espurna. En els matrimonis és corrent sentir el que és evident: “ja som dos!”.
En aquest cas estic convençut que un i un faran tres. El Punt i l'Avui fan bona parella i hom espera molt d'aquesta unió.
En canvi, la nissaga d'edicions comarcals a mida ha pujat al cel, on li desitgem llarga estada. En alguns aspectes, és gairebé com començar de nou. Sols dues edicions –Girona i Catalunya– generosament dimensionades i informades, colpiran els lectors.
El personal sap que ha de lluitar per la supervivència i, una vegada més, donarà el cop. Amb 33 anys
de permanència al diari he vist de tot, però encara confio en les persones. Si no, què queda?
