Strauss-Kahn: poder, política i sexe

Ens trobem davant d'un assumpte sobre el qual voldria fer unes quantes consideracions: que un polític de la categoria intel·lectual i del prestigi internacional com aquest, director del Fons Monetari Internacional i candidat socialista, amb possibilitats de guanyar les pròximes eleccions franceses, tracti de forçar sexualment, contra la seva voluntat, segons les informacions existents i, per ara, no desmentides, una ciutadana d'origen africà de 32 anys, mare d'una jove de 15 anys, és un fet molt greu. Podria semblar un fet insòlit, però malauradament crec que no ho és, car el paper del sexe en qualsevulla societat és molt gran, i aquests assetjaments es produeixen sovint.

Cal insistir que no es posseeixen altres informacions que refutin aquesta informació. Sembla que no hi va haver cap conspiració contra ell –tal com es va dir al començament– d'aquest tipus i que la persona afectada en tot moment va rebutjar el seus avenços. A més, el comportament de DSK fou brutal, violent i sense cap consideració vers la persona contra la qual va actuar i que no havia vist mai. En aquest cas, ens trobem que davant del fet hi ha tres elements integrants que no es poden dissociar entre ells: segons el mateix D.S.K havia manifestat, en la seva persona es donen tres circumstàncies que poden no afavorir-lo: ser jueu, agradar-li molt els diners i tenir impulsos sexuals, sovint violents vers les dones, que no pot refrenar. Cal afegir-hi que és un home casat amb una periodista televisiva molt coneguda i prestigiosa, d'origen nord-americà i amb una sòlida fortuna personal, Anne Sinclair, que ja ha patit ensurts semblants pel comportament eròtic del seu marit i que no han significat el seu trencament, car se la considera una dona ambiciosa i que aposta per tal que el seu marit hagi estat un personatge molt important, a nivell francès, i també, com hem vist, a nivell internacional. El tractament mediàtic espectacular que n'han fet als Estats Units va directament en contra de la presumpció d'innocència, principi fonamental en tot sistema judicial democràtic. És a dir, si no es donen circumstàncies que avui no es preveuen, la seva condemna pot ser un fet lògic, i encara que fos absolt o es produís una solució de compromís, mitjançant una quantitat important de diners, a nivell internacional l'opinió pública el continuarà considerant culpable. Fet preocupant. El defensa un advocat molt conegut i especialitzat en aquest tipus de casos escandalosos, que emprarà tot els recursos legals al seu abast, o els forçarà per tal que l'absolguin o perquè la condemna sigui més limitada.

No sabem quina argumentació farà la defensa sobre els fets i sobre la perjudicada, que ha desaparegut de la circulació. En tot cas, em temo que la dimensió ètica no estarà present, ans el contrari, car l'objectiu és salvar o ajudar DSK. Voldria subratllar un aspecte que, malgrat consultar moltes fonts, en especial Le Nouvel Observateur, que li ha dedicat molt espai analític, no he vist tractat. Crec que ens trobem davant d'un home de 62 anys, psicològicament malalt per la seva obsessió sexual vers les dones, sobretot joves, amb l'objectiu i la necessitat de fer-les objecte dels seus instints, no com un acte de seducció sinó, si cal, de violència. Evidentment no és el primer ni l'únic cas, però una persona així és un perill i caldria tractar-la mèdicament i psicològica. No sóc un especialista en aquest terreny, però crec que aquest cas s'hauria d'enfocar des d'aquesta perspectiva. Estimo que el fet que hagi negat els fets em sembla un greu error, si no pot demostrar que va haver-hi consentiment, que no sembla el cas. Em temo que això empitjorarà la seva defensa. És clar que no conec prou bé els mecanismes de la justícia USA. En tot cas, crec que caldria reflexionar-hi en el marc de la trilogia de poder, política i sexe.

RAUL LÓPEZ