MIR

En alguna cosa ens hem equivocat terriblement. No em posaré a buscar els responsables, perquè ompliríem pàgines i no en trauríem l'aigua clara.

L'exemple es refereix als metges, però crec que el podríem fer extensiu a qualsevol carrera superior. La formació dels nostres metges és excel·lent. Per començar, han de superar el filtre de la selectivitat i d'una nota de tall que garanteix que només hi accedeixen el més brillants o els més estudiosos. La carrera tampoc no és que sigui una passejada entre les flors. I després arriba l'etapa de la formació, que és on en realitat aprenen la seva especialitat i l'ofici.

L'etapa de metge intern resident (MIR) acostuma a durar uns quatre anys. Fa un temps, en l'etapa en què l'economia funcionava bé, tots aquests metges acabaven col·locant-se en un o altre hospital. Però ara, amb les retallades, les bones perspectives s'han torçut. De manera que, davant la perspectiva de passar a l'atur després d'anys de sacrificis, hi ha alguns metges que es plantegen tornar a presentar-se a l'examen MIR per aconseguir una nova plaça i tenir feina assegurada durant quatre anys més. N'hi ha per tirar el barret al foc.

Perquè l'alternativa és marxar a llocs on encara hi ha demanda de metges. N'hi ha prou amb conèixer l'idioma, i amb la capacitat que tenen aquests joves, adquirir-lo és fàcil.

El problema som nosaltres, com a país. Representa que hem dedicat milers i milers d'euros a formar aquests joves per tenir una bona atenció i ara han de marxar. El que he dit: n'hi ha per tirar el barret al foc.