Revolucionari artista

Fa uns anys, un temps després de l'inici de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya i ja en un període d'expansió i consolidació del que avui, malgrat tots els entrebancs, és una esplèndida realitat, vaig anar a entrevistar Ferran Adrià al restaurant El Bulli, a la cala Montjoi de Roses. Em va citar a l'hora del cafè. L'equip de filmació i jo mateix vam quedar una mica decebuts que no ens convidés a dinar; ignorava que El Bulli no servia dinars i, també, que no sóc gaire gurmet. Ens convidà a cafè, remenant un sucre amb una cullera quadrada. La constant sorpresa que l'identifica.

Vam parlar ben bé un parell d'hores de tot el que és diví i humà amb empatia còmplice. Després, amb la més absoluta llibertat filmàrem per tot el seu temple, El Bulli. Vam sentir el que explicava del seu pas com a auxiliar de cuina per poder ser un Macari de Platja, fins a ser el millor cuiner del planeta i arribar a fer art únic en la gastronomia. Reconegut per tothom fins a ser considerat un dels homes més influents del món, hom podia veure que darrere hi ha un rigorós recorregut amb un dur esforç personal i un munt d'íntimes renúncies i molta, moltíssima, feina.

Ell ha fet un canvi total a la cuina. La Il·lustració va ser el corrent filosòfic, polític i social del qual naixerien la Revolució Francesa i la Industrial. L'una i l'altra sacsejarien el món. En el segle XX el comunisme fracassà en no aconseguir un home nou i una societat més justa, més aviat tot el contrari. Des del punt de vista humà positiu, el segle XX ha estat el triomf de la psicologia, del Maig del 68 parisenc i l'alliberament sexual, de l'emancipació de la dona i de l'esclat de llibertat dels països del Tercer Món. Però la cuina continuava sent tradicional. La cuina de l'àvia era el màxim elogi. Només s'alterava la tècnica, no hi hagué noves idees trencadores.

Ferran Adrià ha provocat en la cuina de tot el món un salt de segles. Ha canviat la idea de com transformar els aliments per a la ingestió humana. La seva fe en la investigació gastronòmica no solament va fer d'El Bulli un lloc de pelegrinatge mundial per als gurmets més exquisits i per als gastrònoms més selectes, sinó que ha obert els braços a tots els cuiners de tot arreu. Els més beneficiats, els nostres, i per efecte seguit, tots els catalans.

Ell ha fet cultura de veritat, amb ce majúscula. Un dels actes més importants de transmissió de les generacions és el coneixement culinari, per això no s'ha oblidat de transmetre els seus coneixements per posar-los a l'abast de tothom. Personatge públic que sap agrair l'ajut rebut de tots els que l'envolten o l'han ajudat al llarg d'aquesta aventura única. Ara El Bulli tanca portes; no cal preocupar-se gens ni mica, és l'inici d'una altra travessia, la d'una fundació que té com objectiu la recerca gastronòmica. És extraordinari que hagi estat reconegut com a personatge mundial. És el reconeixement a la senzillesa, a la feina feta amb amor i passió, a obrir fronteres a tanta gent que no hi veu més enllà del seu plat o àpat i tot això amanit amb la catalanitat més normal del món. No som encara prou conscients del que aquest home nascut a l'Hospitalet ha aportat a la cultura catalana, a la nostra forma de viure, a la nostra projecció internacional i a l'economia del país. Un país és també qui cada dia el fa; en aquest terreny, Ferran Adrià, per artista creatiu, ha estat i és únic. Ell crea i redescobreix a partir del que estima. I ho fa amb naturalitat, des del pa amb tomàquet a la menja més inimaginable.