Justícia unitària espanyola

Aquest diari es feia ressò diumenge passat de la situació de la llengua catalana a la justícia. Es constatava que on la situació havia empitjorat més era en l'àmbit de la magistratura, en què el volum de sentències redactades en català no para de baixar des de l'any 2007. Estem d'acord que la situació és absurda, però no pas increïble tenint en compte que som a Espanya, on l'organització del sistema judicial és unitària. Així, un jutge, invocant la igualtat davant la llei, pot no acceptar el català com a requisit i tolerar-lo tan sols com a mèrit. És ben tristament conegut que l'augment del català a la justícia només es va donar quan la Generalitat, un cop més, va decidir pagar. És a dir, oferir una retribució extra per la bona voluntat. Quan això es va acabar, la situació del català va tornar a caure a plom.

No hi ha solució, doncs, si no es canvia estructuralment Espanya. Tanmateix, hi ha molts altres punts on la batalla no està perduda. D'entrada, tots tenim dret a la sentència en català. Per defecte, te la fan en castellà. Però si demanéssim –almenys els catalanoparlants– les sentències en la nostra llengua, la cosa canviaria. Però no ho fem. Per què? Per desconeixement? Per desídia? Per por?

Després hi ha els advocats. La carrera de dret, a Catalunya, és de les menys sensibles a la realitat nacional i lingüística catalana. Cada any surten fornades i fornades de nous llicenciats en dret sense el més mínim interès per la qüestió. Aquesta actitud es trasllada directament a la judicatura en el moment en què comencen a exercir la professió. Encara n'hi ha, a hores d'ara, que fins i tot et recomanen de declarar en castellà perquè si ho fas en català el jutge tal s'hi posarà en contra. Ells, evidentment, gairebé sempre fan la seva feina en castellà. No són culpables només els jutges, doncs.

I finalment, hi ha els milers de funcionaris, tips de tot –sovint amb raó–, que són qui fa funcionar de debò els jutjats. Catalans o no, molts d'ells espanyolitzats fins al moll dels ossos, no veuen cap raó per deixar de treballar tal com ho han estat fent els darrers deu, vint, trenta o cent anys. I que et diuen que prou problemes tenen com per, a més a més, començar a preocupar-se pel català. La qüestió, doncs, és complexa i, sobretot, insoluble, si no canvien dues coses: l'organització de la carrera judicial a Espanya i l'actitud dels catalanoparlants respecte als seus drets.