Causes sobreres

Anys enrere, quan els pobles de pagès es van començar a convertir en un paisatge cobejat pels ciutadans de la capital que es podien permetre una segona residència, dos trets distingien els veïns nous dels veïns de tota la vida: els forasters mastegaven un català extravagant i afectat, res a veure amb l'accent tribal i directe de la gent de la terra, i es consideraven exempts de contribuir econòmicament al sosteniment de la festa major. El primer tret diferencial importava més aviat poc, perquè almenys proporcionava als nens del poble l'ocasió d'escarnir-los i divertir-se a costa seva. El segon ja era més empipador, perquè els nouvinguts gaudien de les sardanes i del ball a la fresca com tothom però en canvi s'estalviaven haver d'afluixar la mosca. Pagar per tenir festa major feia ser pagès, com traginar fems o munyir les vaques. Els temps han canviat i al cap dels anys els propietaris de les segones residències han esdevingut, en general, gent normal i corrent integrada al territori sense ànim colonial. Per això esdevenen titulars sonats casos com el de les campanes de Sant Mori (a l'Alt Empordà) o els arbres de Gaüses (Baix Empordà). A la primera població, un senyor vingut de fora vol que el jutge faci callar les campanes perquè diu que destorben els clients dels seus apartaments. A la segona, la decisió municipal d'arrencar dos arbres de la plaça perquè feien nosa al camió d'escombraries ha mobilitzat una colla de forasters que en reclamen la replantació. Tothom té dret a defensar els seus arguments però hi ha causes innecessàriament emprenyadores. Fer callar les campanes o contradir les raons pràctiques d'un Ajuntament és voler gaudir de la festa major sense contribuir-hi.