De Ruyra a Machado

He tingut el plaer, un recent cap de setmana, de dedicar tres dies i mig a resseguir el perfil litoral de la Costa Brava, des de Blanes fins a Cotlliure, per tant amb propina i tot, acompanyat d'una dotzena de lloretencs i d'un bon equip de mariners professionals, dels quals sempre s'aprenen coses. Hem viatjat a bord de la goleta Far Barcelona, una relíquia de 1874 que forma part del patrimoni d'un consorci en el qual figuren les principals institucions barcelonines. Amb el Far Barcelona ja hi havia fet llargues singladures pel Mediterrani occidental l'any 2007 i per l'oriental, fins a Istanbul, el 2009. Com que és època de vaques flaques enguany no hi havia previsió de noves aventures i ens hem inventat un periple nàutic de consolació repartint tot el cost entre els participants. Les gairebé 170 milles recorregudes a una mitjana d'uns set nusos, a vegades aprofitant el vent i en altres moments anant a motor, ens han permès analitzar amb calma, pam a pam, la realitat de la façana marítima del nostre país, certament desfigurada en molts llocs però, tot i això, encara amb racons paradisíacs, amb llargues tramades on el verd de les pinedes i l'ocre dels penyals defensen el seu protagonisme sense interferències. El temps, advers en principi, va acabar acompanyant-nos i ens va permetre passar el cap de Creus, la clau de l'èxit, sense problemes. El primer dia vam dinar fondejats davant la platja de Castell, salvada després de tanta polèmica. Altres dies ens vam aturar per banyar-nos a alta mar en llocs igualment plens de pau. Vam pernoctar al port de Roses –amb l'alcalde Carles Pàramo vam compartir una estona en un xiringuito del passeig–, al Port de la Selva –l'exalcalde Genís Pinart va venir a visitar el vaixell– i a Palamós –on saludàrem antics companys de magisteri–. Vam baixar a terra, a més, a Cotlliure i a Cadaqués. Vam poder comparar la vida turística. Quin contrast, per exemple, entre el moviment de gent a Cotlliure i la quietud al Port de la Selva tot i la relativa poca distància. Sovint vam evocar els comentaris dels grans literats pretèrits, des de Ruyra, enamorat de Blanes i Lloret, fins a Pla i la seva Ruta de l'Hermós, passant per Gaziel, el periodista de Sant Feliu, acabant per Machado. Solcant els mars es posa en evidència, més que mai, la seva sentència: “Caminante, no hay camino; se hace camino al andar”.