Plagues, les de Lloret

Temps era temps, és a dir, durant la dècada dels vuitanta i part de la dels noranta del segle passat, qui això signa estiuejava a Lloret de Mar, i no en cap hotel o pensió, sinó a casa d'una persona que era com de la família. Per tant, no coneixia el tipus de vida, l'ambient ni les incidències que ocorrien en els establiments hotelers de la localitat, que eren molts, moltíssims. Sí que puc parlar, en canvi, dels fets quotidians que succeïen al carrer, a les botigues, als bars i als restaurants, indrets on en un moment o altre del dia se'm podia veure. A més de la platja, naturalment. En aquella època ja es parlava del turisme de masses, del turisme d'alcohol i xeflis nocturns, del turisme de baixa puntuació. Ara bé, mai, que jo recordi, s'havien produït incidents tan greus com els ocorreguts aquests dies, és a dir, aquestes nits, al meu estimat Lloret de Mar. Evidentment, hi havia alguna batussa entre gent que havia mamat massa, alguna escridassada enmig del carrer, alguna intervenció de la policia municipal, però en cap cas apareixien grups d'energúmens trencant vidres i mobiliari urbà i enfrontant-se als agents de l'ordre en el seu esforç per restablir-lo. D'alguna manera, es diria que això que ha estat passant a Lloret és una rèplica, a escala i amb molta menys intensitat, per sort, dels gravíssims successos –hi ha hagut víctimes mortals– que han sacsejat la Gran Bretanya darrerament. Només que aquí no podem parlar d'injustícies, ni de violència per qüestions ètniques o religioses, ni de marginació social. Un del casos més extrems es va donar, com és sabut, en una discoteca l'aire condicionat de la qual es va espatllar, avaria que només hauria d'haver provocat una certa molèstia i que va ser l'origen d'un formidable enrenou amb diversos ferits, policies inclosos, i un grapat de detinguts. Petites causes, desproporcionats efectes, segurament per un incontrolable impuls etílic, i sembla que mimètic, també.

S'entén que el consistori busqui la manera d'evitar aquestes situacions i faci tot el que pugui per millorar la imatge de Lloret. D'un Lloret que havia estat centre d'estiueig de rics indians que, després de fer les Amèriques, tornaven a casa carregats de diners. Indians que van il·lustrar la línia de la platja amb unes vil·les o torres modernistes la majoria de les quals, per desgràcia, van sucumbir víctimes d'una especulació culpable, en bona part, d'això que està passant ara.