Matar els pobres a pessics

El govern auto­de­no­mi­nat “dels millors” haurà de com­parèixer aquest seu pri­mer agost al Par­la­ment, que inter­romp les vacan­ces, per donar expli­ca­ci­ons dels can­vis introduïts en el paga­ment de la renda mínima d'inserció, que són 421 euros men­su­als que per­ce­ben 34.000 per­so­nes bene­ficiàries d'una ajuda que prèvia­ment han ava­luat els ser­veis soci­als i ha apro­vat un tri­bu­nal. Per pri­mera vegada, i sense previ avís, la trans­ferència bancària d'aquesta ajuda s'ha con­ver­tit en xec nomi­nal, amb l'argu­ment de “com­ba­tre el frau”.

La set­mana pas­sada només 19.000 de les 34.000 per­so­nes en situ­ació de gran pre­ca­ri­e­tat havien cobrat l'ajuda. Enmig de l'agost, sense pac­tar-ho i gene­rant un des­con­cert i una indig­nació monu­men­tals. L'opo­sició d'esquer­res i, fins i tot, el PP han dema­nat que els con­se­llers Mena i Cle­ries donin la cara en seu par­la­mentària, i el pre­si­dent Artur Mas ha jus­ti­fi­cat tal des­propòsit perquè aquesta és la manera de garan­tir que “els que real­ment neces­si­ten l'ajuda la rebran”. Una ombra de sos­pita sobre les capes més bai­xes de la soci­e­tat. La vice­pre­si­denta Joana Ortega, en canvi, ha admès “errors”.

Nova­ment, el nos­tre govern es mos­tra fort amb els febles i feble amb els forts. En temps de crisi ha eli­mi­nat l'impost de suc­ces­si­ons amb una urgència basada en la pro­mesa elec­to­ral. És la pri­mera vegada que he sen­tit a par­lar del supo­sat frau en la renda mínima dels més des­val­guts. Un frau que es veu que cor­ria molta pressa com­ba­tre cau­sant un mal major per part del mateix govern que ha dila­tat tot el que ha pogut i més el nome­na­ment del nou direc­tor de l'Ofi­cina Anti­frau. Pressa amb el frau de la misèria, par­simònia amb el frau tipus Palau de la Música. Para­do­xal. A aquest govern li sobra gestió i li falta política. No es pot matar a pes­sics. I menys anar pes­si­gant els més pobres.