La muntanya maleïda
Té una altitud de 184,8 m però l'ombra de la seva història ha arribat a tots els racons del món. Els seus penya-segats avocats sobre el mar han estat pedrera mil·lenària de la ciutat de Barcelona, lloc d'enterraments des de l'època de Roma, la medieval, el període jueu o fins a l'actualitat. Una muntanya que ha estat testimoni dels fets més colpidors de la història de Catalunya. Des de la victòria de l'any 1641 durant la guerra dels Segadors que permeté vèncer les tropes castellanes de Felip IV, fins a la construcció de l'actual castell l'any 1751 per a un major domini de la capital de Catalunya permanentment rebel per l'anhel de recuperar la llibertat perduda contra de Felip V de Borbó.
En la seva malaurada història es podrien afegir encara els bombardeigs contra la ciutat dels anys 1842 i 1843; les més de 400 detencions i bàrbares tortures del Procés de Montjuïc de l'any 1896, principalment contra l'obrerisme anarquista català –és el cas de Joan Montseny, Anselmo Lorenzo i Teresa Claramunt, o de l'intel·lectual catalanista Pere Coromines; els detinguts de la Setmana Tràgica que tenen com a símbol l'execució de Ferrer i Guàrdia i 4 més, o bé l'enderroc de les Quatre Columnes l'any 1928 per Primo de Rivera (no recuperades fins 30 anys després del final de la dictadura franquista amb vergonya aliena d'alcaldes dits progressistes) o encara lloc d'assassinats en la Guerra Civil i la postguerra per part de gent sectària i totalitària.
El resum breu de la seva tràgica història seria recordar que fou on s'assassinà el president de la Generalitat, Lluís Companys, l'any 1940, després del segrest de què fou objecte per part de la policia espanyola amb connivència amb la policia militar alemanya en l'època del Reich hitlerià. Familiars meus, lleidatans de soca-rel i desterrats fora de Catalunya per la seva militància catalanista i republicana, mai en la seva vida tornaren a Montjuïc com a rebuig per l'atrocitat comesa contra Catalunya a la muntanya maleïda.
La ciutat, el país, a poc a poc ha anat recuperant la muntanya que l'Exposició Internacional de l'any 1929 havia incorporat en l'imaginari col·lectiu barceloní i català. Des de les Fonts d'en Bohigas fins als Pavellons o posteriorment la Fira, la desaparició de la injustícia flagrant del barraquisme, les Curses de Cotxe i Moto o quan es féu el mig retorn del Castell en el període franquista, o ara fa quatre dies, retorn mai no completat de veritat sinó buidant-lo de la seva història, amb complicitat, tot s'ha de dir, de quatre ignorants pseudopacifistes que es van agenollar davant l'espoli cultural militar espanyol. Les Olimpíades del 92 van ser un excel·lent matrimoni etern entre la muntanya i la capital del país. Hi faltava, però, la cirera. L'homenatge nacional amb visió internacional i cosmopolita de tota la història esmentada.
És extraordinari que el Memorial Democràtic s'estableixi definitivament al castell de Montjuïc, i per aquesta encertada decisió cal esperar i exigir de totes totes que es faci amb tota l'ambició del món. Ha de ser el lloc d'explicar la lluita del poble català per la democràcia, per la llibertat, ha de ser el lloc on s'avanci en el coneixement, l'estudi, el respecte i l'homenatge de tots els qui foren víctimes de la violència criminal o represaliats per la seva forma de pensar.
Un lloc privilegiat de Barcelona, amb un ampli horitzó damunt del mar i la ciutat on els nens, els estudiants, la gent del país, els de la resta de l' Estat i els visitants i turistes d'arreu del món sàpiguen que Catalunya és un país que recorda el seu passat per encarar el camí de la seva plena llibertat.
