Extracte nacional concentrat

Avui acaba una nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, la trobada acadèmica, cultural i política més important de cada estiu des de fa més de 40 anys.

L'escenari que va moure els promotors a crear-la en ple franquisme ha canviat, però no pas tant com molts dels que voldrien signar el certificat de defunció de l'UCE voldrien. Podem discutir si el got nacional és mig ple o mig buit, però el que és innegable és que el got s'ha esquerdat, i ens enfrontem al risc de quedar-nos sense aigua i sense got. L'ofensiva recentralitzadora espanyola és ja descarada, amb els dos partits majoritaris escalfant motors per accelerar a fons a partir del 20-N.

En aquest context, l'UCE de Prada manté tota la seva vigència. Enguany, un cop més, ha estat una oportunitat única per comprovar que el país lliure, ric i ple que molts somiem és ben possible, i que és molt més a prop del que molts ens pensem.

Podem creure que l'UCE és un esdeveniment marginal, amb una participació minsa en relació amb la població total de la nostra nació, però ens equivocaríem completament. L'UCE és com un d'aquells extractes culinaris concentrats que reuneixen un munt d'ingredients en un pot petit. Amb una cullerada n'hi ha prou per desplegar tot el seu potencial i millorar definitivament el plat més insípid.

Ens apropem a una cruïlla cultural i nacional d'una magnitud que no arribem encara a copsar. L'energia creada i concentrada cada any a Prada de Conflent és un combustible que ens resultarà imprescindible per enfrontar-nos al futur complicat que ens espera.