No fer el ridícul

L'alternança que s'ha produït a l'Ajuntament de Mataró ha portat en només dos mesos a situacions curioses. No sorprèn que el nou govern, sense cap experiència en la gestió local, pugui haver comès errades de novells. El que sobta és que alguns, després de més de 32 anys de govern, hagin perdut l'oremus amb tanta rapidesa i practiquin una oposició dura oblidant allò que qualsevol amb experiència en el comandament dels afers públics hauria de saber. El mètode per ajudar a resoldre els problemes del comú, quan es fa des de l'oposició, és la denúncia però també la negociació sistemàtica i permanent. No fer-ho pot ser percebut per la ciutadania com una acció inútil i gratuïta, amb l'agreujant que pot trencar els ponts i pertorbar futures enteses, que seran del tot necessàries a partir del 20-N. El grup municipal socialista ha passat l'agost preocupat per l'onada de calor o per les guinguetes de la platja, intentant desprestigiar el nou alcalde, a qui ni vol donar els preceptius 100 dies de gràcia. Els dirigents del PSC haurien de saber mirar més enllà i no complicar més les coses intentant obtenir èxits fàcils amb declaracions demagògiques. I sobretot aspirar a no fer el ridícul ni a fer més bestieses i veure que en només tres mesos el nou govern mataroní haurà de triar. El problema és que ells també hauran de fer-ho, escollint les persones adequades per assolir una nova credibilitat, que a hores d'ara falta els fa.