Gràcies, Chaves, per parlar clar

La màgia de les paraules consisteix que sempre ens diuen més coses que no sembla. Ahir vam tenir un bon exemple amb l'entrevista que el vicepresident espanyol Manuel Chaves va concedir a l'agència EFE.

No és pas una sorpresa que quan s'apropen les eleccions estatals els dos grans partits no-nacionalistes espanyols entrin el ja tradicional joc anomenat “pégale al catalán”.

Chaves, però, ens ha regalat un parell de perles d'aquelles que tant ens agraden als que treballem amb els mots. El vicepresident espanyol va assegurar tot espantat que si guanya Mariano Rajoy, segurament “escoltarà el govern català” i fins i tot, com José María Aznar, també “parlarà català en la intimitat”.

És magnífic. Si els partits espanyols fan servir aquestes qüestions com a munició electoral, és perquè l'espanyol mitjà les veu com una amenaça. Estudiem detingudament les paraules de Chaves. La primera catàstrofe que augura és que, en cas de triomfar, Rajoy “escoltarà” els catalans. Ja no parlem ni tan sols de dialogar, només d'escoltar. És a dir que l'acte d'escoltar els catalans és assimilat gairebé a una conducta delictiva. La segona amenaça és encara més macabra i fa tremolar tota la Meseta castellana: Rajoy “parlarà català” en la intimitat. Si escoltar els catalans és un delicte, el bilingüisme ja és anatema, una blasfèmia que hauria de mobilitzar els votants més ganduls.

Tot plegat és una mostra més de l'abisme inabastable que s'ha creat entre Catalunya i Espanya. No hi ha entesa possible quan escoltar i parlar són coses reprovables i indesitjables.