El NOSTRE HEROI

A l'Heribert Barrera molts li perdonaven la vida però no és casualitat que quan CiU va treure la primera majoria absoluta la massa convergent cridés el seu nom. Sabien qui era el valent que no s'havia arronsat durant la Transició i qui mantindria el tipus passés el que passés. Va pagar no ser comunista ni autonomista en una època en què tothom parlava de democràcia però ningú no s'atrevia a ser res més. Va pagar estimar els pares i l'herència que li havien confiat en un país en què, siguem clars, poca gent té un passat del qual pugui estar orgullós. Va defensar els seus ideals sense concessions no pas perquè fossin els seus, sinó perquè estaven perseguits per llei.

En un país en què sovint s'ha de triar entre la simpatia o la intel·ligència, va triar la intel·ligència, i deu ser de les figures polítiques que s'ha deixat portar menys per les modes. Com Trias Fargas, va pagar el fet d'estar molt per damunt de la seva època. No va fer mai declaracions que no pogués defensar fins al final i va avisar del preu del multiculturalisme i de la immigració abans que Merkel, Cameron o Sarkozy. Mentre els polítics que han ensorrat ERC per vanitat el tractaven de vell boig, ell avisava que el tripartit seria un mal invent. Sempre va insistir que no hi hauria progrés social sense llibertat política i els fets li donen la raó. Contra l'opinió dels pares, va anar de voluntari a la guerra. Com Macià Alavedra, va viure a l'exili i va renunciar a fer carrera a França per fidelitat al seu país. Era tan culte com el president Pujol i més culte que qualsevol dels polítics que hi ha ara. Malgrat que Pujol el va decebre, no va criticar-lo mai amb ressentiment. Mentre alguns encara parlen de construir Catalunya, ell va pagar el preu de respectar-la. El va pagar perquè s'ho podia permetre i perquè algú havia de fer-ho. Era una ànima rica i plena que va haver de viure continguda per defensar el que era de tothom. No era perfecte, ningú
no ho és, però ell no va fallar, va fallar el país.