Un pont lleig, però digne

Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera han posat al descobert les restes d'una vil·la romana molt a prop del pont del Treball Digne. Així ho diuen les notícies. Treball Digne? Jo no ho havia sentit mai. Barcelona té més ponts sobre vies de tren que sobre rius, com el pont del Treball. Jo sempre ho he sentit així. Vaig treballar durant tretze anys a la Verneda, a l'institut Bernat Metge, que és a prop del pont del Treball. Aleshores, la ronda de Sant Martí era encara la llarguíssima filera d'infrabarraques coneguda com la Perona, i a tocar del pont del Treball vivia un gitano que marcava el territori amb un cartell ben visible: “el Pinchaúvas”.

Quan van rebatejar el pont del Treball com a pont del Treball Digne? Trobo a internet que això va passar el 2008, perquè el 7 d'octubre d'aquell any es van fer aturades a tot el món per reclamar un treball digne. A Youtube es pot veure la cerimònia del canvi de nom. Sindicalistes de CCOO, la UGT i de la CSI (Confederació Sindical Internacional) discursegen davant de quatre gats per reivindicar la importància d'aquell dia. I què? Que hi hagi una vaga mundial o que la causa sigui justa no justifiquen cap canvi en el nomenclàtor. El pont del Treball era lleig, però sempre va ser digne. El van fer justament perquè els treballadors poguessin anar a les fàbriques d'una banda i l'altra sense haver-se de jugar la vida travessant les vies.

Els treballadors d'ahir van donar un nom digne al pont i els sindicalistes d'avui el manipulen per convertir-lo en una consigna políticament correcta. No calia cap canvi. I encara menys quan les obres de la nova Sagrera fan que s'elimini el pont vell per fer-ne un de nou que, diuen, desembocarà en una placeta. Que posin Treball Digne al nou espai i que respectin la memòria històrica. O acabarem també reconvertint la plaça de les Glòries Catalanes en plaça de les Glòries Sindicals Catalanes.