Girar full

Fa dos dies que hem deixat enrere l'agost i com aquell qui diu ja podem donar l'estiu per acabat. Aquest cap de setmana molta gent tornarà a casa per preparar el nou curs a partir de demà passat. El nou curs polític, escolar, econòmic, laboral, personal, emocional... o el que sigui. De manera que aquests dies toca fer balanç, sigui el balanç que sigui. Però el que és inevitable i obligat és fer-lo de la campanya turística. I espero aquest balanç amb candeletes perquè aquesta setmana ja hem tingut algun aperitiu i hem pogut llegir i escoltar opinions de representants del sector que no sembla que estiguin gaire contents. O sigui que això promet perquè un any més tot apunta que, per variar, toca plorar. I la pregunta és: hi ha prou motius que justifiquin aquesta plorera?

Em consta que més d'un gironí ha estat víctima de la sobreocupació en algun hotel –de categoria– de la Costa Brava i més de dos han hagut de fer mans i mànigues per trobar una habitació d'hotel. Fins i tot per ara, el mes de setembre! Els hotelers diuen que potser sí que hi ha turistes, però afegeixen que el problema és que no gasten. I possiblement és veritat, tant perquè els preus són alts com perquè el panorama no està per gaires alegries. L'altre dia un es lamentava que no s'haguessin complert les expectatives que s'havien creat sobre la possibilitat de rebre turistes que “fugien” de la Grècia en plena crisi i dels països del nord d'Àfrica en plena revolta. Una vegada més, confiaven en els beneficis que els aportarien les misèries alienes. Quan la realitat és que podria haver estat molt pitjor: que els turistes no solament no gastessin, sinó que ni tan sols haguessin vingut a casa nostra. És com allò de veure el got mig ple o mig buit. Sí que la situació és complicada, sí que hi ha negocis que no rutllen i sí que hi ha famílies amb problemes, massa i tot. Però potser convé començar a reconèixer les coses com són i això implica admetre que, tot i que la temporada podia haver estat millor, tampoc no deu haver estat tan dolenta si costava trobar allotjament. I fer aquest pas, el de veure el got mig ple, ajudarà a transmetre la confiança necessària per creure que ens en podem sortir.

Ja n'hi ha prou, de deixar-nos vèncer pel pessimisme i de recrear-nos en les misèries. Toca girar full, imposem-nos-ho com a deures de cara al nou curs que ara comença.