La nostra llengua

Te'n vas a Formentera i lluny de trobar-te una illa desèrtica per la crisi descobreixes que l'ocupació turística s'apropa als límits de sostenibilitat mediambiental. Més visitants que cap altre any, sobretot italians. Formentera ha estat aquest agost una illa encara més colonitzada pels italians (sempre m'han semblat simpàtics), i perceps que la seva llengua és, després del castellà, la més usada en els negocis de cara al públic. Espanyol i italià predominen, i el català és la llengua d'ús d'una població autòctona que sembla que hagi de fer un esforç per emprar-la amb el visitant principatí o valencià. Al parc natural de ses Illetes, per exemple, cap dels vigilants parlava català. El personal de temporada d'estiu prové de fora de l'àmbit lingüístic i són treballadors que parlen castellà i es defensen en italià. El català l'has d'usar amb gent de l'illa, que lògicament no té cap problema a xerrar formenterer.

Fas vacances, però comets l'error de mirar Twitter al mòbil. Et trobes piulades d'Andreu Caballero o Magí Moranta, bona gent del PSM, que expliquen el procés de tancament dels mitjans públics en català de Mallorca. I llavors t'envaeix el mal humor. La rapidesa amb què el nou president balear del PP, José Ramón Bauzá, ha ordenat el tancament de Ràdio Televisió Mallorca és esfereïdora. La crisi és la coartada per atemptar contra el sector públic audiovisual i la nostra llengua.

Tornes a casa i quan comences a pensar en la Diada, patapam! La justícia espanyola instigada pel PP i C's perpetra l'enèsim atac al català. La ribotada a l'Estatut és el nostre rei despullat, per molt que una part del catalanisme amagués el cap sota l'ala i demanés el vot afirmatiu en referèndum. L'escola catalana, atacada. El nostre govern, afeblit per l'abisme que separa les conselleres Rigau i Bozal. I llavors vas a Twitter i aquell mal humor esdevé una certa esperança quan segueixes la conversa pels fils #somescola i #jonoacato. Malgrat tot, hi ha país. Idò?