Ara és l'hora, catalans
Hi ha, en essència, un moment històric per a cada poble. El va tenir Alemanya, que es va tornar a convertir en un sol país després de la caiguda del Mur de Berlín. El van tenir els països bàltics després de l'enfonsament de la Unió Soviètica. El van tenir les petites nacions balcàniques després del fracàs i enfonsament de la gran Sèrbia.
Fixeu-vos. Des de finals del segle XX totes les nacions oprimides d'Europa han obtingut la llibertat quan el sistema que les ofegava s'ha col·lapsat. Doncs bé, Catalunya es troba en la mateixa cruïlla històrica. Espanya ha entrat en col·lapse per raons econòmiques. La revolució que ens menarà a la llibertat com a poble és econòmica. La derrota econòmica d'Espanya és un fet. L'Estat fa temps que està intervingut i el president espanyol és un titella en mans dels països rics d'Europa.
Aquells països, començant per Alemanya, que van abocar carretades de milions durant anys a Espanya –els famosos fons estructurals– s'adonen avui que l'Estat els ha malgastat.
El projecte de la classe dirigent europea era enginyós. Espanya havia de construir un sistema autonòmic que faria possible el desenvolupament econòmic de les regions més endarrerides del seu país gràcies a aquests ajuts. La jugada, per a Espanya, a més a més, era doble: l'Estat autonòmic era uniformitzador i matava de soca-rel les aspiracions de les nacions històriques.
Europa es va equivocar. Espanya no ha estat motor de res.
I això exigeix noves solucions. Els tres pròxims anys són claus per a Catalunya. És el temps que les potències que dirigeixen la Unió Europea reordenaran i clarificaran les estructures de poder i cercaran una alternativa per aconseguir que, sota la seva tutela, el sud d'Europa funcioni i generi riquesa. Ho necessiten.
Hauran de cercar un aliat. Catalunya l'és. Som l'Alemanya del sud d'Europa. Els números ho certifiquen. Serem la corretja de transmissió que farà que el sud d'Europa s'enganxi al tren europeu i que farà que la Península es posi a treballar.
En aquesta partida, que ha d'acabar amb la creació dels estats units d'Europa, els grans estats europeus (entre els quals, per cert, no hi és Espanya) es juguen el ser o no ser. Catalunya és la peça clau per fer-ho possible.
I qui liderarà des del país aquest procés? Ara com ara no ho faran els polítics, entestats en batalles internes estèrils o obsessionats a aconseguir per enèsima vegada l'encaix impossible. Catalunya serà el primer país del món on la revolució, que serà econòmica, la lideraran les classes mitjanes. De la mateixa manera que ens els països del nord d'Àfrica han estat les classes socials més desafavorides les que s'han rebel·lat contra els poders fàctics.
A Catalunya, seran les pimes i els autònoms, el 98% del país, els que faran aquesta revolta pacífica, per treure el país de la ruïna econòmica i moral en què es troba. Ja han perdut massa llençols en la bugada de l'encaix amb Espanya. Els catalans som un poble pragmàtic, per això hem aguantat fins avui. El model de l'encaix no funciona, doncs canviem-lo. El nou model? L'Estat propi.
El Cercle Català de Negocis fa tres anys que treballa per quan arribi aquest moment. Sabem que sense les pimes catalanes el canvi no és possible. Per això hem fet més de 350 conferències pel territori fent pedagogia, explicant que un cop més és als empresaris a qui ens toca canviar el país. El moment ja ha arribat. Ara comença la rebel·lió. Catalunya no aguanta més.
Quan la societat catalana aconsegueixi canviar el model, necessitarem els millors polítics per fer de Catalunya un nou estat europeu. En tenim molts, només que estan encegats. Cal que creguin que el canvi és possible. Ara és el moment que tots els catalans empenyem amb força. Jo Tep (Jo Treballo per l'Estat Propi).
