Diada reivindicativa

Durant anys, un dels grans debats polítics va ser si la celebració de la Diada Nacional de Catalunya havia de tenir un caire festiu o reivindicatiu. Assolida l'autonomia de govern i la democràcia, a molts els semblava que ja ho teníem tot, que no calia reivindicar res més. Que el temps de manifestacions, proclames i manifestos ja havia passat. Que ja teníem “llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. El pas dels anys ha demostrat, però, que l'encaix de Catalunya a Espanya és difícil, sinó impossible, i que encara és temps de reivindicacions. La marginació financera i en infraestructures que perpetra des de fa anys l'Estat i, sobretot, la incomprensió permanent sobre qüestions tan elementals com la plena normalització del català són les proves més evidents que encara queda molt camí per recórrer fins a assolir tots els objectius possibles. En definitiva, per poder festejar la Diada com caldria. En independència.