Patriotisme econòmic
Zapatero i Aznar havien fabricat en els últims anys la ficció d'una Espanya convertida en gran potència. Trepitjaven fort i, com tots els nou-rics, estaven convençuts de les virtuts del “wishfulthinking” sense tocar de peus a terra i fent de perdonavides. Encaixaven en aquell poema que comença dient: “Soy español, luzco del mundo en la gentil pavana, sobre el recio tahalí de mi tizona, una cruz escarlata que pregona mi abolengo de estirpe castellana”. Ara, però, han topat de morros amb la dura realitat i, a part de pidolar ajuts als socis europeus que menystenien amb insolència, petulància i aires de grandesa,s'han vist obligats, doncs, a rellegir Machado, amb aquells versos de “Castilla, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora.” I, confrontats amb aquesta cura d'humilitat, han revifat el seu sentiment sempre vigent de maltractar Catalunya de pensament, paraula i obra, atès que aquest és el seu punching ball predilecte i la prova evident que en un tema i territori concret, sí que són un poder indiscutible. No hi ha dubte que és una maniobra hàbil per a utilitzar conceptes grandiloqüents com ara el d'espanyolitat econòmica.
Si fem memòria, ens tornarà la imatge de Pizarro, president d'una empresa elèctrica privada que, tot agitant amb la mà un exemplar de la Constitució i amb una bandera espanyola al costat del faristol, proclama, com si fos un governant, que Endesa havia de ser alemanya abans que catalana. Eren temps de l'OPA fracassada de Gas Natural que volia comprar duros a quatre pessetes, però, malgrat els errors, el concepte d'espanyolitat quedava ben clar. És el que manta i repetides vegades ha fet servir el ministre Sebastián. El seu florilegi es divers i variat. “No compreu productes estrangers.” Doncs, mira que si, a part que t'apliquin sancions per violar les normes de la UE o l'OMC, els altres països ens ho fessin a nosaltres, quedaríem ben servits. I ara, pel que fa a l'intent de Sacyr - Pemex, diu, indignat, que deixin en pau el govern, que l'espanyolitat de l'empresa està garantida i que no té cap amic empresari, com si el qui ha mogut peça en aquest cas no fos el seu íntim, Luis del Rivero, amb el qual havia intentat l'operació de quedar-se el BBVA. Per part seva, Felipe González, assessor remunerat de Gas Natural, surt a la palestra per a acusar els actors de no garantir l'espanyolitat de l'empresa i Pemex d'actuar al servei dels interessos mexicans. Hauria estat elegant que fes les declaracions amb el logotip de l'empresa que legítimament defensa i no com a expresident del govern. Per cert, si en lloc de Pemex (estatal), l'operació la fes el plutòcrata Carlos Slim, també mexicà, ens preguntem si González hauria dit el mateix, atès que també el té en nòmina.
Així doncs, tothom s'omple la boca de la paraula espanyolitat mirant portes endins en actitud defensiva. Perquè de cara a l'exterior, en aquest període de presentació de resultats, els màxims directius de les principals empreses espanyoles s'han presentat als inversors internacionals amb el missatge inequívoc que cada vegada són menys espanyols i que volen canviar l'etiqueta. Ja se sap que el diner no té pàtria i, per tant, que desmarcar-se d'un país que encarna tots els problemes dels estats meridionals i perifèrics d'Europa, potser és una maniobra convenient i no simplement una falta de patriotisme. De fet, no diuen cap mentida quan expliquen que les empreses de l'Íbex s'han diversificat molt a l'Amèrica Llatina. Per exemple, Telefónica en el primer semestre va facturar 8.700 milions d'euros a Espanya i 14.100 milions d'euros a l'Amèrica Llatina. Inditex, la primera empresa mundial de confecció, no es presenta mai com a espanyola i es limita a presentar les marques, com per exemple Zara. El BBVA ha compensat la caiguda dels resultats a Espanya amb els creixements a Turquia i Mèxic. Segons Victor Mallet, al F.T., Gamesa ha venut el 100% de les turbines còliques a l'estranger. La marca Espanya va, doncs, de mal borràs i no aporta res de positiu. Encara més: de vegades fins i tot perjudica. Els bancs espanyols es queixen que les seves accions es veuen a la borsa com a perifèriques i, en general, es considera que val més camuflar l'espanyolitat.
El Banc Santander, per exemple, ha convertit Londres en l'epicentre de la seva activitat i posa l'èmfasi en altres països. En conclusió, ara és recomanable subratllar que, malgrat l'origen espanyol, les empreses tenen la major part de les seves activitats en altres països. A més a més, ara és Telefónica la que s'apunta a la desnaturalització, cosa perfectament adequada per a una multinacional de caràcter privat, però més discutible quan és un monopoli estatal privatitzat. Sembla que s'emporta la gestió d'Europa (Espanya inclosa) a Londres, sense que, curiosament, hagi aparegut enlloc el delegat de la companyia a Europa, és a dir, el ben retribuït polític del PP Zaplana. Hi traslladen també Telefónica Digital, amb 2.500 empleats. Quina sort per a la creació de llocs de treball al Regne Unit, oi? Queda clar, per tant, que l'espanyolitat empresarial ja no és negoci. Confiem, però, que la deslocalització no estigui subvencionada, perquè llavors la pagaríem els de sempre, és a dir, aquests catalans que tant molesten.
